Dues mirades

Valem poc

El simple fet que el ministre Castells hagi despullat les vergonyes de la universitat ja és un motiu d'esperança

1
Es llegeix en minuts
Valem poc

Reduir les taxes, augmentar les beques, rejovenir l’Espanya buidada amb l’impuls universitari i acabar amb els «sous de misèria» dels falsos professors associats, aquests són els principals propòsits de Manuel Castells, ministre d’Universitats. El simple fet d’haver despullat les vergonyes ja és un motiu d’esperança.

La crisi va acabar de donar el cop de gràcia a una universitat ranca. Malgrat tot, el seu nivell no és baix. No, no és un miracle, és l’esforç titànic de molts dels seus professionals que, podent guanyar el doble treballant de cambrers, continuen compromesos amb la docència i la investigació. Si la figura de professor associat es va crear perquè els professionals poguessin col·laborar en la docència amb retribucions simbòliques, la crisi va omplir les aules de falsos associats que treballen tot el dia a la universitat cobrant entre 300 i 600 euros al mes. Estem parlant de misèria, de pobresa. I d’una cosa pitjor. Una societat que dona aquest valor al coneixement val poc. Molt poc.