Serà llei

Dels 320 milions de dones que viuen a Latinoamerica, només el 8% poden interrompre el seu embaràs lliurement. A l’Argentina mor una dona cada setmana per les conseqüències d’un avortament clandestí.

Amb aquestes dades comença ‘La ola verde’, el documental que s’estrena el 6 de març al nostre país sobre la lluita feminista per recuperar els drets reproductius de les dones a Amèrica Llatina. Però són, com dic, només les dades. Les dades fredes esgarrifen o són ignorades, això depèn de cada un.

Més enllà de les dades hi ha el que mostra la pel·lícula: el clamor popular davant de la injustícia històrica, dolorosa, assassina, que les dones són tan transparentment ciutadanes de segona que, com en la pitjor de les distopies presents, ni tan sols poden decidir sobre el seu propi cos. Hi ha les joves, com a testimoni del que vindrà, fet

Notícies relacionades

Una Europa social

El manual del ‘senyoro’

que la periodista feminista Luciana Peker titulava brillantment com «la revolució de les noies». Hi ha també la repressió estatal que, a través d’un sistema mèdic punitiu, històricament ha afavorit la delació, que converteix la dona en una pirueta macabra, en una delinqüent. Hi ha la religió com a justificació, és l’estat titubejant, mesurant vots davant d’una decisió polaritzadora, i hi ha també l’evidència: l’avortament segur és un tema de diners, educació i per tant de recursos, de facilitar-los o no, de deixar que les dones pobres morin perquè, senzillament, no importen res.

I sobre tot el més emocionant, les dones juntes, de totes les edats, marxant i demostrant que no ens inventem res, que el discurs feminista existeix perquè existeix la necessitat de supervivència, perquè existeix el carrer, perquè existeixen les dones. «Que sigui llei» és un dels lemes. «Será llei» és la consigna, ja no d’un desig sinó d’una evidència: com tota mesura que té a veure a mirar cap a un altre costat respecte als drets humans, tot és qüestió de temps. Les noies faran caure aquesta ignomínia. Serà llei.