La ferida de Junqueras

Potser és tàctica electoral, potser és l’amargor de la presó, potser és un pas més en l’escala de la superioritat moral, aquella que es clava en el fanatisme. O, simplement, un rostre que la inhabilitació ha desposseït de la màscara. Les paraules de Junqueras en una entrevista amb ‘El País’ no poden ser més aspres, més contumaces. «Gràcies al que vam fer ens hem guanyat el dret a repetir-ho», assegura.

Van ser moltes les veus que, fins i tot estant a favor d’un referèndum, van alertar de l’error de convocar-lo il·legalment, sense cap garantia democràtica i amb el compromís d’acatar-lo. No es van equivocar. La collita de l’1-O és frustració, temor i impotència. Els seus responsables polítics van trair, van adulterar el que havia de ser un referèndum. El van convertir en un instrument, un estira-i-arronsa amb l’Estat; també, amb un estira-i-arronsa entre ells. Les seves conseqüències les han patit amb escreix, però no només ells. També una part de la ciutadania que va assistir impotent a aquest abús de poder. Per a ells, han perdut el dret a repetir-ho. Almenys, mentre duri una ferida els responsables de la qual no s’han molestat a curar-la.