La nova etapa política
El Govern favada
abrazook
Llegeixo als ‘Diarios’ d’Iñaki Uriarte, el meu gran i recent descobriment lector, publicats per l’editorial de La Rioja Pepitas de Calabaza, un paràgraf que correspon al novembre del 2005, quan va començar en el Congrés la tramitació d’aquella nova Carta catalana, una entrada als quaderns que diu: «Jo crec que l’anticatalanisme és l’essència del nacionalisme espanyol. A qualsevol espanyol-espanyol, li rasques una mica i surt l’anticatalà».
Unes quantes pàgines més endavant, l’escriptor consigna una nit de Cap d’Any a Màlaga amb un amic que li confessa haver deixat d’esmorzar Nesquik i menjar favada Litoral perquè són productes d’empreses catalanes. L’antipatia de l’essencialisme espanyol contra el català –l’un i l’altre es retroalimenten–, «a la María [la companya d’Uriarte] i a mi ens cau una mica més lluny»; tan lluny com qualsevol indici nacionalista que pugui agafar-li a un basc nascut a Nova York, que ha de ser bastant.
El cigró a la sabata
Com han canviat les coses en 15 anys, des que José Luis Rodríguez Zapatero va pronunciar la malastruga frase («acceptaré l’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya»). Quant de temps dilapidat, quanta vida en funcions des d’aleshores. Una voldria que el tema ja sonés tan distant com un plugim darrere de la finestra, però em temo que serà el cigró a la sabata en els mesos que han de venir, entre el maximalisme eixelebrat dels independentistes i la dreta ultramuntana, la pedra de toc d’una legislatura que es preveu moguda i en pujada, com augurava el vers aquell de l’argentí Juan Gelman: «Aquest amor és més difícil que cagar en una ampolleta».
Quan es toca fons, ja no es pot fer res més que remuntar. La resolució negociada ja és impostergable, i confio que Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i l’independentisme possibilista estiguin a l’altura de la responsabilitat que els ha caigut a les espatlles. Agradi més o agradi menys, això és el que ha volgut la majoria democràtica del país. Un Govern tan variat, tan gasós i indigest per a alguns com la favada. Fil a l’agulla.
