24 febr 2020

Anar al contingut

Tribuna

Ni conills ni barrets de copa: política

Ni conills ni barrets de copa: política

David Bonvehí

Sorprèn el to, no tant les tesis, de Tardà, que va lluny en la crítica. Fa dos dies que Pedro Sánchez és president d'Espanya, millor parlar-ne, i no tapar l'actualitat amb complexos del passat

La política és l’art de fer possible el que és impossible. Per això, els que estem en política tractem de millorar el món que ens envolta, ras i curt. Pot sonar naïf, però moltes persones es dediquen o ens dediquem a això, sigui des dels partits o des del moviments socials, o tan sols fent bé la seva feina amb un únic objectiu: servir els ciutadans.

La societat sovint té anhels comuns que no tenen a veure amb entelèquies, sinó que són ben concretes, com pot ser la millora de rodalies o la preocupació per la saturació de la sanitat pública. Per això, qualsevol acord que suposi un avenç per a Catalunya i pels catalans és positiu i el Partit Demòcrata i jo mateix hi donarem suport. Segur. Permetin que siguem escèptics amb el pacte d’investidura (i alguna cosa més) que han formalitzat el PSOE del president Sánchez i l’Esquerra que governa la Generalitat del president Torra amb JxCat.

Per això sorprèn el to, no tant les tesis, del senyor Joan Tardà en aquest mateix diari dimecres passat, anant lluny en la crítica: fins a l’acord per l’Estatut entre el president Mas i Zapatero. Fa dos dies que Pedro Sánchez és president d’Espanya, millor parlar d'això, i no tapar l’actualitat amb complexes del passat.

Vull recordar que el Partit Demòcrata i Junts per Catalunya des del primer moment vàrem dir que no aportaríem els nostres vots a cap candidat, ni que fos Pedro Sánchez, que no promogués accions reals per revertir la repressió contra Catalunya i solucionar la situació de presos polítics i exiliats, així com per disminuir el dèficit econòmic que patim com a país. A nosaltres, Pedro Sánchez no ens ha agraït el nostre suport «a cambio de nada».

Les tesis de Junqueras

L’exdiputat Tardà parla de les tesis del vicepresident Oriol Junqueras. Aquí caldria algun aclariment: no sé si tractem de quan deia que amb 68 diputats independentistes proclamaria la república catalana o bé de quan diu que el Govern del PSOE i Podem és una oportunitat per a Catalunya. No ho sé.

El senyor Tardà celebra que l’espai convergent ja no tingui «l’exclusiva pel que fa a la redacció del relat nacional, la qual cosa no treu que, provenint com provenen de l’hegemonia, encara s’hagin pogut permetre expedir certificats de puresa independentista alhora que lliuraven la Diputació de Barcelona al PSC». Aquest acord a què es refereix era l’única opció que permetia que l’independentisme fos al govern de la Diputació, vist el que va passar a l’Ajuntament de Barcelona. A les altres diputacions no hem rebut cap queixa d’ERC. En tot cas, el de la Diputació de Barcelona és un pacte transparent i se’n pot fer un seguiment tal i com demana la nova política, que sempre fem els de la vella política.

Dimecres mateix, el senyor José Zaragoza, notable dirigent socialista, va voler deixar clar que en l’acord PSOE-ERC «s’ha obert el diàleg, però això no significa que s’acceptin les seves condicions [les d’Esquerra]». Imagino que el senyor Tardà deu estar molt satisfet d’aquestes paraules hores després de fer efectiu el pacte amb el president Sánchez.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El senyor Tardà (a qui ningú mai desmenteix), exposa que «caldria esperar, doncs, que en els pròxims mesos [...] JxCat no convertís la mirada de reüll a la taula on seien Rufián, Jové i Vilalta en enveja o rancúnia, ni caure en els jocs de mans polítics a manera d’un ‘remake’ sobre el conill de Rubalcaba sortint del barret de copa d’Artur Mas». Vaja, el pacte polític de fa 15 anys amb el PSOE no era bo, però el d’abans d’ahir signat per ERC sí que ho era.

Això no és un pati d’escola. Aquí no juga només el propietari de la pilota. A Catalunya juguem tots, legítimament. Independentistes i no independentistes; esquerres, centres i dretes; moderats i abrandats; tots fem política. Ni conills ni barrets de copa: simplement política. I nosaltres fem això, només política. Entenem la flexibilitat com un valor i la coherència com una manera d’entendre la vida i, per tant, la política. En campanya electoral vam dir que no entregaríem els nostres vots per investir Sánchez a canvi de res. I així ho hem fet. Sense repressió es pot parlar. Amb càstigs i revenges en format judicial, no. I farà bé el PSOE de moure’s amb intel·ligència i discreció per millorar la situació.

Per acabar, diu que «ERC també faria bé d’acabar de desempallegar-se de qualsevol rèmora de complex envers el nacionalisme». El primer pas és reconèixer el complex, ja està bé. Però no estic segur que la recança de Tardà, o d’ERC, sigui envers el nacionalisme amb què es relaciona el Partit Demòcrata i JxCat. En tot cas, tot el respecte pel debat intern de l’espai d’Esquerra.