29 febr 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Les festes i els hospitals

Les festes i els hospitals

Antonio Franco

Governar és decidir on es retalla i on es gasten diners. Mas va deixar empremta amb les tisorades del 2011, i amb el temps hem vist les prioritats dels seus successors, Puigdemont i Torra

Els posen quatre llums i un disc de nadales i molts queden enlluernats. Tornen a mirar el dit en comptes d’assenyalar la lluna. Any rere any. Tenen una bona fe sensacional. Els resums informatius dels 12 mesos que queden enrere els han tornat a recordar que la gent està descontenta a gairebé totes parts, que s’eixampla encara més la bretxa entre els que tenen moltíssim i els que passen conflictes per subsistir, que es multipliquen les protestes, però s’empassa tot el que es s’hagi d’empassar i ni es resolen els problemes de fons ni s’instauren mecanismes correctors eficaços.

Som en la temporada de celebracions, però la festa va per barris. Uns amics m’expliquen el que gairebé tots ja hem viscut: l’àvia està malament, s’ha posat malalta i han hagut de recórrer als serveis d’urgència. Allà, ara per l’embús de les vacances nadalenques, en altres moments per les estivals, com que el personal bàsic és insuficient els meus amics s’han retrobat amb allò de desgranar hores amb la llitera en un passadís, amb la impossibilitat d’aturar el dolor, amb l’atenció desordenada i sense horari, envoltats de desenes de persones idèntiques a ells patint el mateix tracte malgrat que el col·lapse dels centres en aquestes dates era perfectament previsible i quantificable, però no es van adoptar prou mesures.

Des que van començar les retallades desmesurades en la sanitat pública, les coses van així. El personal sanitari multiplica els seus esforços, però les decisions administratives resten capacitat de resposta. ¡Bon any nou, Artur Mas, que va deixar empremta del seu pas amb les tisorades del 2011! En la seva condició de president va haver de prendre decisions que afectaven les prioritats. S’havia d’optar per treure diners d’unes coses per posar-lo en d’altres. Amb el pas del temps hem anat veient nítidament quines eren i quines han continuat sent les prioritats dels seus successors, Carles Puigdemont Quim Torra. Governar és precisament això: decidir on es retalla i on es gasten diners. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Que sàpiguen que no em queixo del que pugui passar en un mal dia d’un centre hospitalari concret.  Al·ludeixo al fet que Catalunya retrocedeix des d’aleshores en els rànquings de l’atenció mèdica. Les llistes d’espera creixen, i des que la Generalitat va decidir un pla de xoc per escurçar-les, creixen encara més. Hi ha a prop de mig milió de persones a l’espera que un metge especialista les atengui. Algunes tarden gairebé dos anys, encara que els seus problemes comportin dolors continus o disfuncionalitats. L’espera insultant afecta també les proves mèdiques i les intervencions quirúrgiques. El nostre castell de cartes s’ha enfonsat i la ‘doctrina Mas’ situa els catalans pràcticament a la cua espanyola en inversions en sanitat. Prioritats, aquesta és la paraula.