Comptador a zero

Comença el 2020 i el comptador de la violència masclista es posa a zero. Sempre dona aprensió escriure en aquests termes, la lúgubre realitat té pressa per deixar obsoleta l’estadística. S’emporta el recompte dels assassinats, però aquests només són la tràgica punta de l’iceberg. Sota la superfície de les xifres oficials, hi ha una multitud de dones que sobreviuen amb la por enganxada a la seva pell. Algunes ja saben què és el dolor físic, d’altres encara estan atrapades en els interrogants: ¿On acaba l’amor? ¿Soc jo la culpable? ¿És gelosia o és maltractament?

Molt a prop de nosaltres és possible que hi hagi una dona enredada en aquestes preguntes. Sabem que hi ha homes que maten les dones que creuen seves. Com a societat, majoritàriament, ho condemnem. Una altra cosa és que siguem plenament conscients de la proximitat de la violència masclista. I que el maltractador pot ser un company de feina, un familiar, un amic, un fill... És terrible, però és real. I només podem obrir els ulls, les orelles, tots els sentits per mirar de descobrir-ho. A elles les hem de rescatar de l’infern. A ells, d’un masclisme assassí.