'Crowdequity' ¿és per a mi?

El 2014 va marcar una fita en el món de les ‘start-ups’ a Catalunya.Per primera vegada, les plataformes de ‘crowdequity’ (o finançament col·lectiu d’inversió) van començar a finançar-les regularment. Cinc anys després, segons dades d’Acció, ja estan

consolidades: el 2018, 26 ‘start-ups’ catalanes les van fer servir i van obtenir 11,3 milions d’euros. Una xifra que ha anat augmentant, fins a disputar-se el podi del finançament amb els ‘business angels’, el capital risc o els préstecs d’origen públic

¿Què és una plataforma de ‘crowdequity’? És un punt de trobada a internet, en què les ‘start-ups’ donen a conèixer els seus plans per obtenir finançament i a la qual també accedeixen inversors que busquen projectes per, a canvi de diners, obtenir accions. Han de ser conscients que és una inversió d’altíssim risc, a llarg termini i amb poques opcions de liquiditat immediata.

La campanya per obtenir finançament pot durar d’un mes a un mes i mig, tot i que s’allarga quan els inversors ja s’han convertit en accionistes. Perquè funcioni, s’ha de tenir present que el procés comença molt abans de l’inici de la campanya. Primer, els emprenedors han de determinar quants diners busquen i a què els destinaran. Habitualment les rondes van de 100.000 a 300.000 euros.

A més, hauran d’analitzar si aquest finançament serà coherent amb altres tipus que utilitzin en el futur i planificar actuacions de promoció per fer la campanya (abans, durant i després). De fet, en algunes entitats es poden invertir a partir de 10 euros, per la qual cosa se sol dir que han democratitzat l’accés a la inversió en ‘start-ups’.

És per això que els emprenedors, abans de començar la campanya, també hauran de pensar qui dels seus clients, seguidors o persones del seu entorn es podria convertir en inversor. ¿És un instrument adequat? És rellevant remarcar que permet gestionar molts inversors –locals i de fora–, que en aquestes rondes es tanquen més ràpid que amb els ‘business angels’ o amb el capital risc i

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

que, a més de mobilitzar recursos del mateix entorn, també capten inversors experts i professionals.

Els emprenedors hauran de fer públic a la plataforma la valoració de la seva empresa, que haurà de ser raonable per no impedir altres rondes futures. I tenir en compte que triar aquesta opció comportarà compartir elpla d’empresa, les decisions, informar els inversors i establir com es velarà pels seus drets . Tot això també determinarà el seu encaix en el pla de finançament dels següents anys. L’operadora Parlem, la firma de microcoets espacials Pangea Aerospace o l’especialitzada en microsensors Nanunsens s’han finançat amb aquest tipus de plataformes. Sense cap dubte, en el futur en veurem moltes més.