25 febr 2020

Anar al contingut

Societat longeva

Riscos d'envellir en solitud

Riscos d'envellir en solitud

Antón Costas

Un dels riscos d'aquesta solitud és el maltractament cap a les persones grans per l'aïllament, la falta de recolzament social o la fragilitat. La notícia optimista és que estan sorgint iniciatives socials i públiques orientades a afrontar-ho

No m’agrada utilitzar les paraules ‘vell’, ‘envelliment’ o ‘societat envellida’. En el seu lloc, prefereixo ‘longeu’, ’longevitat’ o ‘societat longeva’. No és una mania personal; és que les paraules que fem servir per veure la realitat social són com les lents dels microscopis que utilitzen els científics, segons la lent o la paraula utilitzada es veuen coses diferents d’una mateixa realitat

La realitat a què em refereixo és l’augment meravellós de l’esperança de vida mitjana en l’últim mig segle a les societats desenvolupades. En el nostre cas, la més gran del món, després del Japó. Segons el meu parer, és una de les fites més grans de la humanitat. No obstant, per alguns és una espècie de maledicció de Matusalem.

Això és el que passa quan utilitzem els termes ‘envelliment’ o ‘societats envellides’. De sobte, tot el que ens apareix davant són fatalismes de tota mena: fallida dels sistemes públics de salut i de pensions, sistemes polítics conservadors per la influència del vot dels grans, baixa productivitat econòmica i uns altres mals semblants. Des d’aquesta visió, l’augment de l’esperança de vida és una malaltia social infecciosa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No obstant, quan mirem aquesta mateixa realitat amb els termes ‘longevitat’ o ‘societats longeves’ el que veiem són els dividends de la longevitat. No només per a les persones que tenen la fortuna de viure 15 o 20 anys més que els seus progenitors, sinó també per a la societat i l’economia  en el seu conjunt.

De fet, en general, no es fa cap aportació rellevant al bé comú abans dels 60 anys. Si la vida no t’ha tractat malament, havent construït ja un cert patrimoni, cuidat i tirat endavant els fills, amb l’experiència, l’assossec i la independència adquirida, a partir d’aquesta edat pots dedicar energies i esforços a lluitar amb convicció per una societat millor.

Riscos associats a l’edat

Fixin-se, per posar només un exemple, en el cas dels Estats Units. Els candidats demòcrates amb més possibilitats de guanyar les primàries a les eleccions presidencials de l’any que ve són persones de més de 70 anys: Bernie Sanders, Elizabeth Warren, Joe Biden i Michael Bloomberg. El paper de les dones grans és també cada dia més visible i rellevant. És el cas de Nancy Pelosi, presidenta del Congrés dels Estats Units, d’Angela Merkel, cancellera alemanya, Christine Lagarde, nova presidenta del Banc Central Europeu, o Ursula von der Leyen, nova presidenta de la Comissió Europea.

Però aquesta descripció positiva de la longevitat no pot desconèixer alguns riscos que venen associats a l’edat, tot i que no en formen part de manera inevitable. Un d’aquests és la solitud no volguda, i les patologies associades a aquesta solitud.

Segons una informació publicada en aquest diari dimecres passat, d’acord amb les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, a la ciutat viuen 350.000 persones més grans de 65 anys, el 21% de la població. D’aquestes, 90.000 viuen soles, el màxim històric. Una solitud que afecta més les dones. La informació no diu quines són les condicions de vida i salut. Però les dades que aporten les organitzacions dedicades a la identificació i atenció a les persones grans de la ciutat en situació de fragilitat, com els programes Radars o Vincles assenyalen que dins aquest col·lectiu hi ha casos importants de solitud, aïllament, falta de recolzament social i fragilitat.

Afrontar els maltractaments

Un dels riscos d’aquesta solitud de les persones grans és el maltractament per part dels seus familiars o de l’entorn en què viuen. No es tracta d’un fenomen nou, sinó que ara està sortint de la seva invisibilitat. Es tracta de maltractaments que van des de la negligència i l’abandonament a la violència física i l’espoli econòmic. Aquest és un risc greu i que va en augment.

La notícia optimista és que estan sorgint iniciatives socials i públiques orientades a afrontar aquest risc. Aquesta setmana he tingut l’ocasió de participar en un col·loqui organitzat per donar a conèixer el Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones Grans (SEAP), una iniciativa tirada endavant per professionals del món sanitari, jurídic i social, amb el recolzament del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i en contacte amb la Fiscalia i la Judicatura. Els exemples de mal tracte són reveladors d’un problema social greu, en bona part, tot i que no únicament, associat al risc d’envellir en solitud.  Aquesta iniciativa em reconcilia amb la humanitat. Ha de ser coneguda, recolzada i estesa a altres municipis.