Anar al contingut

Al contraatac

L'enrenou per l'enrenou

L'enrenou per l'enrenou

Antonio Franco

Els de Tsunami intentaran que no puguem disfrutar degudament del que l'enyorat Vázquez Montalbán anomenava, sense embuts, voler guanyar cinc a zero al Reial Madrid

No tinc en bona consideració els de Tsunami (els denomino així, sense afegir-hi cap adjectiu inadequat), aquella plataforma, d’altra banda, anònima i encaputxada. El seu pròxim objectiu és bloquejar els accessos al Camp Nou la tarda del Barça-Reial Madrid, tot i que ningú descarta que, a més, intentin torpedinar la retransmissió televisiva mundial o el subministrament elèctric. Expliquen que volen que se sàpiga que «una part important de la població catalana [...] no pot exercir el seu dret a l’autodeterminació». Podrien estalviar-se l’actuació: el món ja ho sap. En parlen diàriament els mitjans de comunicació del país i els representants polítics (entre ells, els que podríem denominar ‘seus’, uns de correctes i d’altres de no gaire honorables). Passa el mateix en l’àmbit internacional, davant del qual volen que sigui «visible» el que passa a Catalunya.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tsunami desitja donar a conèixer el que ja és públic per a tot el planeta: que es van fer consultes populars poc rigoroses, que la Policia espanyola va cometre brutalitats encara impunes, que el president de la Generalitat no es va presentar a l’hora d’administrar la república independent que va proclamar fugaçment perquè havia marxat a l’estranger sense avisar la majoria dels seus companys...

Difícil canalització

Si els Mossos actuen aquell dia tan tard i malament com ho van fer als talls de carreteres, Tsunami pot aconseguir el bloqueig. Però, si també desitja, com anuncia, «fer una crida al diàleg», els seus dirigents farien bé de llegir els diaris, veure la televisió o escoltar la ràdio, ja que llavors s’assabentarien que ja hi ha una taula en la qual s’ha començat a parlar del nostre problema polític. Però Tsunami ens fa córrer un risc: si extralimitacions alienes als que estan dialogant –com les que podrien fer gent de Vox o encaputxats com els seus– provoquessin algun accident lamentable, tot i que fos no volgut, podria espatllar-ho tot, no només la taula i la investidura, sinó també la continuïtat de la difícil canalització del que s’està començant a parlar. Compte.

Però, potser per no tenir en bona consideració els de Tsunami, penso que a ells no els deuen importar les subtileses de la política en una situació tan delicada com la catalana i que el que realment busquen –inspirats per altes instàncies partidàries del ‘com pitjor, millor’– és l’enrenou per l’enrenou. En qualsevol cas, Tsunami amb això intentarà que no puguem disfrutar degudament del que l’enyorat Vázquez Montalbán (per cert, quin bon llibre ha fet Jordi Osúa sobre Manolo i la seva manera d’interpretar les connexions entre el futbol i la política) anomenava, sense embuts, voler guanyar cinc a zero al Reial Madrid i a tot el que representa dins del nostre imaginari nacional.