El no de Cs

És rellevant. Ciutadans va cancel·lar la seva participació en la manifestació constitucionalista a Barcelonaal saber que s’hi exhibiria una pancarta que exigia la derogació de la llei de violència de gènere. «No es poden fer proclames que qüestionen la lluita contra una de les pitjors xacres de la nostra societat», van censurar. El gest té una rellevància especial.

El qüestionament de la violència de gènere forma part del catecisme del nou populisme ultra. Aquí, a Hongria o al Brasil. Negar que existeixi una violència específica exercida per homes sobre dones és fonamental per obtenir votsals caladors de resistència masclista. La contundència de les dades no tenen importància. La veritat del maltractament és apaivagada per una ideologia que s’alimenta del temor, la ràbia o el desconcert de tants davant d’un nou paradigma polític que reclama igualtat. Tots els que legitimen Vox són còmplices del seu discurs. També Csque forma part de diverses aliances de govern amb ells i el PP. Per això és rellevant el gest de Barcelona. Potser va ser només una actitud individual de dignitat. Potser indica un nou rumb.