Anar al contingut
U.S. President Donald Trump pardons one of the 72nd National Thanksgiving Turkeys as Wellie Jackson, who raised the turkey, holds onto it and first lady Melania Trump looks on during ceremonies in the Rose Garden at the White House in Washington, U.S., November 26, 2019. REUTERS/Loren Elliott

LOREN ELLIOTT (REUTERS)

El que importa l''impeachment'

Rafael Vilasanjuan

Divendres passat, en plena digestió del gall dindi d’Acció de Gràcies, Donald Trump va rebre la carta. La comissió del Congrés li dona aquesta setmana per decidir si envia testimonis al seu favor en el procés que pot acabar amb la seva carrera o si, al contrari, es reserva per més endavant, quan l’acusació es traslladi al Senat. Després de dos mesos d’investigació i dues setmanes d’audiències públiques, el procés s’acosta al final de la primera etapa. 

Quant a les indagacions, no sembla que hi hagi molt marge de maniobra. Fins al moment ni un sol testimoni considera que el xantatge a Ucraïna, congelant l’ajuda, estigués vinculat a la corrupció al país, tal com pretén vendre la Casa Blanca. El que ha sortit a la llum és la col·lecció de mètodes mafiosos fets servir pel president que tots interpreten com un abús en benefici propi per debilitar el seu principal adversari a la pròxima campanya electoral.

En el relat del que va passar només queda per saber si Trump pot defensar els seus arguments aportant testimonis mentre s’instrueix la causa o, al contrari, la seva principal arma de defensa continuaran sent els tuits amb què ha anat acusant en públic tots els testimonis que han anat apareixent.

Desqualificació sistemàtica

És com si no fos amb ell, la ira cap als qui han declarat en contra seu ha circulat per les xarxes, amb missatges que van des de la desqualificació professional a la falta de patriotisme o la sospita d’abusos  de comportament. Tot un catàleg per desacreditar no el que han manifestat sinó la falta de categoria per fer-ho.

És la mateixa estratègia que fins ara li funciona per saltar-se els camins d’una democràcia avançada. Prendre decisions i saltar-se els mitjans que puguin qüestionar-lo, mentre recorre a les xarxes per qüestionar el sistema, des de la butaca de comandament. El més probable, per tant, és que no enviï cap testimoni o advocat a defensar la seva innocència. És part del joc que el manté en el poder dividint la societat americana com mai abans.

Sap que, tot i que és un procés judicial, acabaran decidint polítics i al Senat la majoria és republicana. Si manté els fidels, el procés acabarà fent més mal als demòcrates que als del seu propi bàndol.  I l’opinió està dividida. En la ultima enquesta, els favorables que el procés acabi amb el seu cessament són exactament la meitat. Per això continua portant el sistema i les institucions al caire del precipici, allà on la credibilitat és propera a zero.

Sense banalitzar la paraula feixista –potser Trump no ho sigui– el cert és que els seus practiques són perilloses i com a president blanqueja a tots els que bussegen en el feixisme, des del Brasil a Filipines, passant pels seus cadells europeus. Perquè si en la primera democràcia del món no hi ha fre al caprici autoritari, ¿qui acusarà aquests altres de no ser demòcrateas? Per això tot i que l’impeachment  definirà el futur de la Casa Blanca, la seva importància i efecte ens toca a tots.