Anar al contingut

Pactes per a la investidura

Les pors d'un Govern PSOE-UP

Les pors d'un Govern PSOE-UP

Antón Costas

Entre els inversors no hi ha senyals d'alarma per l'entrada d'un partit d'esquerra radical a l'Executiu per primera vegada

Fa uns dies em va trucar una coneguda periodista de Madrid per fer-me una pregunta. Volia saber la meva opinió sobre per què hi ha tanta por en la societat espanyola a un possible Govern de coalició del PSOE amb Unides Podem.

La pregunta em va sorprendre, perquè la dada que jo segueixo per conèixer la reacció davant de l’anunci de l’acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no dona senyals d’alarma. És l’evolució de la prima de risc del deute espanyol. És a dir, la diferència entre el que ha de pagar el Tresor espanyol per endeutar-se als mercats de capitals i el que paga l’emissor més solvent, Alemanya. Aquesta prima pràcticament no s’ha mogut des del dia en què es va anunciar l’acord. Va pujar un escàs 0,10%. I el tipus d’interès del bo espanyol a 10 anys segueix en nivells molt reduïts, per sota del 0,50%. Per tant, els inversors no tenen por d’un Govern de coalició PSOE-UP.

Temor de l’augment d’impostos

Com que la meva visió no és alarmista, li vaig preguntar en què es recolzava per parlar d’aquesta por. Em va dir que la seva assistenta, d’origen llatinoamericà, li havia dit alarmada que si el Govern PSOE-UP augmentava els impostos, ella se n’anava d’Espanya. De la mateixa forma, el porter de la finca li havia manifestat una por similar. A més, en el món empresarial en el qual ella es mou hi ha també molt temor d’una expansió de la despesa pública que provoqui un augment dels impostos, del dèficit públic i del deute.   

La raó d’aquestes pors està en la presència per primera vegada en un Govern d’Espanya d’un partit d’esquerra radical. Una formació a la qual s’atribueixen conductes proclius a l’expansió incontrolada de la despesa i a l’augment dels impostos. I també a l’expropiació de la riquesa.

No ho veig així, però la por és lliure, especialment en tot el que està relacionat amb els diners i el patrimoni. I si aquesta por existeix, no només entre els rics i acomodats sinó també en segments de classes mitjanes i de rendes baixes, el Govern de coalició té un repte reputacional important.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Una por d’aquest tipus es va produir quan el PSOE de Felipe González va guanyar per primera vegada les eleccions a la tardor de 1982. La patronal havia atiat el temor de l’augment de la despesa i els impostos i de l’expropiació de la riquesa. Hi va haver sortides de capitals. La prima del deute va pujar amb intensitat. Per frenar aquesta por, dos mesos abans de la formació del nou Govern, Felipe González va anunciar el nomenament de Miguel Boyer com a superministre d’Economia, una persona amb reputació de rigor i responsabilitat. Els ‘animal spirits’ es van assossegar.

Rigor i responsabilitat

Pedro Sánchez ha fet el mateix. Va posar la bena abans que aparegués la ferida. Coneixedor de les pors que provocaria l’acord amb Pablo Iglesias, en el debat electoral va anunciar la creació d’una vicepresidència econòmica per a la ministra Nadia Calviño, persona a qui es reconeix, aquí i a la Unió Europea, reputació de rigor i responsabilitat en l’administració de despeses i ingressos.

Però, més enllà de les pors subjectives, ¿hi ha motius raonables per témer que el programa de govern de la coalició pogués provocar descontrol de la despesa, augment d’impostos i danyar el creixement i l’ocupació? Acabo de llegir una excel·lent anàlisi d’‘Arcano Researc’, dirigida per Ignacio de la Torre, al meu judici un dels millors analistes econòmics espanyols, l’‘Impacte d’un Govern PSOE-Unides Podem en l’economia espanyola’, publicat el 22 d’aquest mes. La seva conclusió general és que hi ha elements polítics, econòmics i financers que mitigarien una potencial tendència explosiva de la despesa i dels impostos. I que no és de preveure un mal significatiu al creixement. Tornaré sobre aquesta anàlisi a la columna del pròxim dissabte.

En tot cas, ja que les classes mitjanes i treballadors tenen por de la pujada d’impostos, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hauran de tenir molt en compte la llei de Thomas, un sociòleg nord-americà d’origen polonès expert en economia de l’educació, que diu que «tot el que es percep com a real té conseqüències reals en la conducta de la gent». Si no administren bé aquesta por, serà utilitzada per l’oposició conservadora per minar la reputació del Govern de coalició.