Anar al contingut

IDEES

La trampa cinc estrelles

JOSE LUIS ROCA

La trampa cinc estrelles

Lucía Lijtmaer

Llegeixo amb sorpresa el següent titular: Itàlia farà obligatori l’estudi del canvi climàtic a les escoles. Així ho ha anunciat el Ministre d’Educació Lorenzo Fioramonti: Itàlia es convertirà en el primer país que ensenyarà als seus estudiants el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible de manera obligatòria a totes les escoles públiques. Aquestes dedicaran 33 hores a l’any, gairebé una hora de la setmana escolar, a qüestions sobre el canvi climàtic des del començament del pròxim any acadèmic al setembre.

La sorpresa no deriva del titular per si mateix, sinó d’algunes de les declaracions posteriors de Fioramonti: el ferm defensor de les taxes per als bitllets d’avió, per als materials plàstics i per als aliments amb sucres afegits ha articulat el seu discurs com una resposta a Salvini: «Vull representar la Itàlia que s’oposa a tot el que fa Salvini. Hem de construir una narrativa diferent i no tenir por de dir alguna cosa que no agradi a Salvini, perquè per a això existim».

A les escoles s’ensenyarà desenvolupament sostenible, però no el fracàs de la lluita antifeixista

Fioramonti omet, per descomptat, la història del Moviment Cinc Estrelles (M5S) al qual pertany: des del 2014 i fins al 2018 el M5S va formar part del grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD) amb el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) de Nigel Farage i Demòcrates de Suècia, tots dos d’extrema dreta.

La paradoxa en què ens situa la realitat contemporània, semblant a tantes sèries distòpiques que la gent ara anomena i identifica com una evident possibilitat: un futur pròxim en què s’ensenyi a les aules un desenvolupament sostenible, però que no contempli com les dècades de lluita contra el racisme, l’esclavitud, l’imperialisme, la vigilància contemporània, van quedar curtes per narrar un feixisme nou i extrem que sorgeix ara com a resposta a l’esgotament de recursos naturals. Una resposta antipolítica, que diu parlar en nom del poble i contra les elits governants. En definitiva: una resposta que es llegeix com a ecològica però que falla en la identificació de causes i conseqüències. És a dir: una resposta tramposa.   

Temes: Nigel Farage