La Catalunya dels prodigis

La Catalunya dels prodigis ha d’arribar algun dia de la mà dels catalans. De nosaltres depèn la millora del dia a dia i aconseguir minimitzar l’oxímoron en què es basen bona part dels ideals actuals, la llibertat i la igualtat. Com assegura Yuval Noah Harari a ‘Sapiens’, els dos conceptes són constitutius d’una dissonància cognitiva, una contradicció cultural que permet als pobles avançar fruit de l’engany col·lectiu. La igualtat només es pot assegurar si es retallen les llibertats dels més rics, assegura Harari, i en aquesta lluita intestina fumada d’ètiques cal ser hàbil per aconseguir l’equilibri. La fundació FemCat és una organització que ha sabut bregar al mar d’incerteses amb habilitat en el seu objectiu de millorar el present. Explicava la seva presidenta, Elena Massot, durant un recent viatge d’empresaris a Estònia que l’objectiu fundacional de l’organització «és fer de Catalunya el millor país del món». La visita a Estònia pretenia comprovar com un petit Estat (1,3 milions d’habitants) pot ser referència tecnològica del món. Malgrat que l’objectiu de FemCat tendeix a opinió proclama ‘indepe’, el cert és que és lícit i lloable, i els integrants de la fundació responen a diversos perfils polítics i sensibilitats variades. Buscar solucions que millorin l’economia catalana i traslladar-les al govern de torn és una activitat filantròpica encomiable d’una fundació privada en moments com els actuals de buit intel·lectual al poder. Importa poc o gens que els empresaris vulguin monarquia, república, independència o un Estat federal quan l’objectiu és la millora de l’entorn social. Tots hem d’entendre que el liberalisme natural necessita reconèixer la importància de l’Estat democràtic com a modulador de llibertats. La crítica és mostra de llibertat i el benestar econòmic la via a una igualtat més gran. Que una fundació analitzi el món i busqui solucions mereix respecte i elogi. Només amb valuoses persones i bons líders, la Catalunya dels prodigis pot fer-se realitat. Una Catalunya millor requereix consensos, il·lusió col·lectiva i modular contradiccions.