Anar al contingut

Emergència climàtica

Esperant Greta

Janerik Henriksson TT

Esperant Greta

Rafael Vilasanjuan

La celeritat per portar la cimera del clima a Madrid, després dels disturbis que impedien celebrar-la a Xile, és un senyal del compromís per no deixar les converses penjades

La decisió de portar la cimera del clima a Madrid ha sigut un encert, un gran encert malgrat tots els reptes que comporta, inclosa la possible absència de Greta Thunberg, la jove capaç de confrontar els líders mundials amb les inquietuds de qualsevol dels nostres fills, l qual ho tenia tot previst per acudir a Xile i que ara no sabem si acabarà venint, sense deixar empremta de carboni en el viatge. No sabem si arribarà la icona mundial, però la celeritat per portar la cimera és un senyal del compromís per no deixar les converses penjades mentre s’escalfa el clima i es refreda tot el treball i esforç per arribar fins aquí.

La cimera d’aquest any l’havia d’organitzar el Brasil, però quan Bolsonaro es va proclamar president tenia clar que això del clima no era més que una nova «intoxicació marxista» que no anava amb la seva convicció que el millor que li pot passar al bosc amazònic és entregar-lo a l’especulació a glopades de foc. Llavors es va decidir fer-la a Costa Rica, però el cost elevat va portar a renunciar-hi, i quan semblava que Xile per fi n’havia agafat el relleu, a un mes de la cita, hi ha hagut de renunciar pels disturbis violents, que no garanteixen la seguretat dels milers de participants i dels centenars d’alts càrrecs polítics que hi han anunciat presència. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Sembla només un gest, però el que comporta la decisió de portar-la aquí és molt més que això. És posar-se al capdavant de l’agenda global dient-li al món que estem disposats a fer tots els esforços necessaris perquè el debat i els acords que haurien d’evitar que la temperatura pugi dos graus de mitjana des que va començar la industrialització no és ja una preocupació, sinó una emergència sobre la qual s’ha d’actuar amb sentit d’urgència. Aquest era el missatge de Greta Thunberg a l’ONU, i encara que aquí ens queda molt per fer, portar la cimera és un primer pas en el bon sentit. Potser esperem Greta Thunberg inútilment, però el seu missatge ha arribat.