Elionor i Abascal

Dilluns es va saldar amb dues batalles que portaran cua. La primera es va lliurar al Palau de Congressos. Més d’un republicà (no dels sobrevinguts) es va quedar desolat al veure que la Monarquia guanyava sense despentinar-se. Una nena de 14 anys somreia parlant en un perfecte català i un jove matemàtic amb el llaç groc a la solapa se’n va anar amb 20.000 euros de premi. A fora, convidats a l’acte i periodistes eren empesos, escopits i insultats per una concentració independentista que va tenir representants dels tres partits. Potser l’independentisme aconsegueixi que en aquestes eleccions no hi hagi ni un vot enrere (bona campanya de JxCat), però, de tant jugar amb la fe, en alguns ha calat el fanatisme. Quan arribi una proposta nacionalista laica, el procés perdrà l’hegemonia de la bona gent. I la Monarquia seguirà allà, amb el seu somriure.

¿I què va passar en el debat dels candidats? Rivera va acabar enfonsat al mar de la irrellevància amb els seus ‘gadgets’ lligats al coll. I Abascal es va emportar el gran premi. La ultradreta vestida d’afabilitat va colar els seus missatges sense cap obstacle. Ha vingut per quedar-se.