LLIBERTAT CONDICIONAL

Halloween i les netes de les bruixes

3
Es llegeix en minuts
Halloween i les netes de les bruixes

A Mike Blake Reuters

Dijous passat i durant tot el cap de setmana els carrers s’hauran omplert i s’ompliran de nois i noies vestits de calaveres, vampirs i mòmies. 

I de bruixes, moltes bruixes.

Parlem de bruixes.

Els metges tradicionals eren més aviat anatomistes i escrivien tractats sobre la morfologia del cos humà o, fins i tot, del cervell. Les dones eren les curanderes i les llevadores. Eren elles les que cuinaven i, per tant, les que, amb el temps, aprenien si una herba era medicinal. També les dones eren les encarregades d’ocupar-se de les criatures i les que atenien en els parts. S’anaven passant consells que havien après des de l’experiència i es transmetien les seves experiències entre veïnes, o de mare a filla. Van ser les primeres farmacòlogues i les que van aprendre a conrear i destil·lar herbes medicinals. Excloses dels llibres i la ciència oficial, la seva ciència formava part de la subcultura popular.

Però, a finals de l’edat mitjana, els metges es van adonar que podien fer un enorme negoci, perquè la incipient burgesia, que s’establiria com a classe en el renaixement, estava disposada a pagar pels seus serveis. Es tractava d’un potencial filó, perquè tothom es posa malalt alguna vegada; així que la lluita contra les bruixes va ser, en part, una lluita econòmica. I també va ser una lluita entre classes, perquè els homes representaven la classe dominant que podia haver estudiat, que podia haver acudit a la nounada universitat, mentre que les dones representaven la cultura popular.

Les bruixes van viure i van morir a la foguera molt abans que aparegués la moderna ciència mèdica. La major part de les dones condemnades com a bruixes eren simplement guaridores, curanderes al servei dels camperols, i la seva eliminació marca una de les primeres etapes en la lluita dels homes per eliminar les dones de la pràctica de la medicina.

La majoria de
les dones
condemnades a
la foguera eren
curanderes al
servei de
camperols

Entre finals del segle XV i principis del XVI, es van registrar molts milers d’execucions –majoritàriament, dones condemnades a ser cremades vives a la foguera– a Alemanya, Itàlia i Espanya. Cap a mitjans del segle XVI, el terror s’havia propagat a França i a algunes ciutats alemanyes. Les execucions van arribar a una mitjana de 600 a l’any, aproximadament dues al dia. Nombrosos autors xifren en diversos milions el nombre total de víctimes.

El 85% de tots els condemnats a mort eren dones: velles, joves, i nenes. 

Ens trobem davant un fenomen social profundament arrelat i que transcendeix els límits de la història de la medicina.

En algunes regions, la bruixeria va ser l’expressió d’una rebel·lió camperola que en molts casos propugnava una cosa revolucionària: la igualtat entre homes i dones. Algunes de les revoltes fins i tot van estar encapçalades per dones.

La caça de bruixes no va ser ni una orgia de linxaments ni un suïcidi col·lectiu de dones histèriques, sinó que va seguir procediments ben regulats i recolzats per la llei. Van ser campanyes organitzades, iniciades, finançades i executades per l’Església i l’Estat.  Pels inquisidors, tant catòlics com protestants.

El que de veritat ens hauria de fer por no són les bruixes. Ens hauria de fer por que s’hagi silenciat un ‘ginocidi’ i que en l’edat moderna gairebé no se’n parli. 

Notícies relacionades

No en va es diu que les feministes som les netes de les bruixes que no van cremar. I, entre totes, hauríem de recuperar la memòria d’aquest ‘ginocidi’ que marca amb empremta de foc i vergonya el principi de l’edat moderna.