Dues mirades

Carn de canó

L'únic que tenen és el carrer. Hi viuen, dormen, roben, mengen i es prostitueixen. Només tenen el carrer, i el carrer és seu.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47998532 menas190503184150

zentauroepp47998532 menas190503184150

Van arribar creient-se les mentides que, ara, ells mateixos reprodueixen. Sí, mare, ja treballo. Ja menjo i dormo bé. Mira quines sabatilles noves m’he comprat. I callen el gran 'xoc' al comprovar que res d’això existia. Que amb sort tenen un llit. Que no hi ha feina, perquè no hi ha papers. Perquè no hi ha lloc per a ells. Molts vagabundegen, esperant el miracle. Alguns s’enfonsen en la depressió. I d’altres s’emboliquen en una capa d’irresponsabilitat i ràbia. Perquè l’únic que tenen és el carrer. Hi viuen, dormen, roben, mengen i es prostitueixen. Només tenen el carrer, i el carrer és seu.

Allà els hem vist, afegint-se alsdisturbis, tirant més llenya al foc. ¿Què els importa a ells la sentència del procés? ¿Què tenen a veure amb els altres joves que omplen el carrer? Aquests que parlen un perfecte català, que després dormiran a les seves cases confortables de renda mitjana-alta i amb estelades al balcó. No els uneix res. Per ells, ningú es mobilitzarà. Sobren en una societat abstreta, incapaç de reaccionar i prendre decisions que defensin el bé comú. Són només això, carn de canó.