Ni putes ni santes, només dones

¿Maria Magdalena era prostituta? Els desafio que trobin una sola afirmació en els evangelis en què es digui que ho era. No n’hi ha cap. Es diu que una dona li va eixugar els peus a Jesús amb els seus cabells, però ningú diu que fosMagdalena. A més, entre els hebreus, això no ho feien ni les prostitutes ni les penitents. A tot estirar, les criades de la casa. Tampoc és cert que Maria fos sempre verge. En l’Anunciació, quan l’àngel anuncia a Maria que serà mare, ella fa una pregunta tècnica: «¿Com pot ser això si jo no conec home?» (Lluc 1,34) (Maria era casta i pura, però estava perfectament informada). Que continués verge la resta de la seva vida, tenint en compte que estava casada, és més que dubtós, sobretot si tenim en compte aquests versicles del Nou Testament: «I van avisar Jesús: ‘La teva mare i els teus germans són fora i volen veure’t’». (Lluc, 8. 19-20).

La qüestió és que l’Església catòlica ens presenta dues Maries contraposades, s’inventa que una és verge, i l’altra, prostituta, i a partir de llavors s’inaugura la bonica tradició de dividir les dones en dos tipus: unes són castes i pures (la mare, la dona i les germanes), i les altres són unes putes (totes les altres). Seguint aquest esquema, quan a una dona se la vol enaltir, se la santifica i s’elimina de la història tota referència a la seva vida sexual o al seu caràcter animós.

Aquí en tenen uns exemples: Emily Dickinson. Llegenda: una persona molt solitària, que s’amagava a la seva habitació i passava dies en total solitud. Va viure i va morir sense haver conegut el sexe ni l’amor. Realitat: embolicada amb la seva cunyada. La primera editora de les seves obres, Mabel Loomis Todd, va esborrar les referències al tema en els seus poemes i el nom de Susan. Per enredar més el serial, Mabel era l’amant d’Austin, germà d’Emily, marit de Susan. Emily també va tenir un breu ‘affaire’ amb la seva amiga Kate Scott Turner.

Maria Montessori. Llegenda: no es va casar ni va conèixer home perquè va viure dedicada a la seva obra pedagògica. Realitat: va ser mare soltera. El seu presumpte nebot i assistent personal, Mario Montessori, era el seu fill.

Rosalía de Castro. Llegenda: poeta sensible, dolça, fràgil, que passejava desolada per les senderes mentre componia poemes melancòlics. Realitat: es va casar embarassada, tenia unes discussions de l’alçada d’un campanar amb el marit i aquest va cremar gran part de la seva obra i de les seves cartes, precisament per preservar aquesta imatge de santa.

Grace Kelly. Llegenda: es va casar per amor amb un príncep, van ser feliços i van menjar anissos. Realitat: va fugir de Hollywood després d’un escàndol sonat, després que es conegués la seva relació ambRay Milland, casat. Es va casar amb Rainiero per despit. Després, va mantenir un llarg idil·li adúlter amb David Niven.

Marga Gil Roesset. Llegenda: es va enamorar platònicament de Juan Ramón Jiménez i, com que era tan profundament religiosa, es va clavar un tret. Realitat: algú profundament religiós no se suïcida, és pecat. Els seus diaris revelen que la relació no era tan platònica com es deia.

Virginia Woolf. Llegenda: mai va consumar el seu matrimoni, no va conèixer el sexe. Realitat:va conèixer el sexe –de qualitat– amb Vita Sackville-West.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Flac favor es fa a una figura històrica –o a qualsevol dona– edulcorant la seva imatge. Sembla que per passar a la història hem de ser castes i pures, perquè tenir vida sexual és dolent per si mateix. Però cada dona, artista o no, pot fer amb el seu cony el que vulgui. Amb orgullosa honradesa i el cap ben alt.