Sacrificis

Toni Comín ho va dir des de Bèlgica: «No hi haurà independència sense sacrificis». Jordi Cuixart també ha apel·lat als «sacrificis»: «Amb manifestacions no n’hi ha prou i cal assumir més compromisos». Mentrestant, l’escenari s’ha inflamat fins a desbordar-nos i costa mantenir la mirada en el seu conjunt. Els sentiments desvien l’atenció a un costat o l’altre. Són molts els que no poden apartar la vista de les flames de la violència extrema dels carrers (que n’hi va haver). D’altres només poden fixar-la en els abusos policials (que també n’hi va haver). A més, tenim Torra, la seva coral i els seus mitjans repartint tapaulls. 

La societat culta, pacífica, plural i pròspera que som –¿vam ser?– ja està posada a la pira dels sacrificis. Ara només queda decidir si la fem cremar del tot. El Tribunal Suprem ha dictat condemnes molt severes. Podem enfonsar-nos amb els nou líders independentistes o elevar-nos i provar de treure’ls com més aviat millor. Hi ha una ràpida via de sortida a través del règim penitenciari. Però per a això fa falta política, no incendis. I esforçar-se, cadascun de nosaltres, a veure l’escenari complet.