El cost del masclisme

Mentre el masclisme parla de «xiringuitos feministes» la realitat és una altra. En laviolència de gèneres’ha de parlar de diners però des d’un altre enfocament. No és el cost que generen les dones maltractades, que en són les víctimes i l’Estat les ha d’assistir a totes. El problema és qui provoca el cost. I aquí són elsmasclistes. Per pal·liar el mal que fan, hi ha una xarxa d’assistència i proteccióque les autoritats públiques han de garantir. ¿Arriben sempre, aquests diners? No.

Denunciar o demanar ajuda com a maltractada no és que et posin una alfombra vermella, sinó començar a subsistir i recompondre’s, cosa que no es fa de la nit al dia. Quan una dona arriba a un d’aquests centres, fins i tot amb els seus fills, té l’autoestima anul·lada. Mentre quel’agressor normalment viurà amb tranquil·litat, sense control, sense ocultar-se, elles estaran en aquestes cases havent de protegir-se. 

El problema és que aquest pas no es fa per gust, el fa una dona maltractada quanassumeix que ja no té cap altra sortidaperquè continuar on està ésel risc a ser assassinada, ella o els seus fills. Pel que costa decidir-se, és un despropòsit que el pressupost no arribi a aquestes dones. Els diem que denunciïn però els treballadors socials adverteixen queno hi ha prou mitjans. Al final, quan no es pot donar assistència en el moment en què es requereix, es produeix una fallada del sistema imperdonable. 

No és gens fàcil

No és gens fàcilescapar-se del terror del teu agressori arribar a un lloc desconegut, amb persones desconegudes, parlar amb elles, amb altresdones maltractadesque tampoc coneixes, explicar la teva vida i aspectes íntims, i amb les preguntes del teu fill i filla sobre què fas allà. 

No és gens fàcil assumir altres regles de vida, passar a ser anònima,viure amb la porper si et localitzen, adaptar-te a altres horaris, repetir-te cada dia que aquesta era l’única solució, repetir-se cada dia queell no canviarài que la persona que estimaves era un maltractador per evitar recaure amb ell. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No és gens fàcil no poder fer el que vulguis, perquèvius en una altra casa que no és la teva. És un refugi. I no és gens fàcilrecompondre’s d’un maltractament, aprendre a ser més fort, reposar la ment i la salut dels records, i aspirar a tenir una feina que doni independència econòmica per començar des de zero.

És cert que lacongelació pressupostàriaté així moltes de les mesures delPacte d’Estat contra la Violència de Gènerei afecta, també, Catalunya. Hi hatres quartes parts del pacte en espera, però al darrere hi ha noms i cognoms. Latolerància zero contra el maltractamentha de ser unaprioritat absoluta, perquè hi ha partides que es declaren urgents en altres necessitats. Altrament, altres dones consideraran que quan facin aquest pas no tindran prou seguretat per estar protegides i evitaran fer-lo. Demanen assistència perquè la seva llar ja no és la seva llar, sinó que pot ser la seva tomba. I necessiten de forma urgent que el sistema no les deixi en uns llimbs on ningú els arribi a donar la mà per sortir de la violència en la qual viuen.