L'error de Sánchez i la sentència del Suprem

A cada minut que passa és fa més evident que provocant eleccions Pedro Sánchez ha fet un gran favor a un Pablo Casado que ha vist els avantatges de marcar distància retòrica amb Vox. La jugada maquiavèl·lica de Sánchez pot acabar en tret al peu. El líder popular ja ensuma la sang. La sang d’un Rivera víctima de la seva patètica i inconsistent supèrbia. I també la d’un Sánchez que, si no millora resultats, haurà debilitat la posició aconseguida el passat 28A. El domini de la gramàtica del poder de la dreta espanyola està perfectament acreditat. No ha d’estranyar, doncs, el càlcul de Casado: un cicle de sever alentiment del creixement econòmic és un bon context per fer oposició de desgast. No més cal exhibir una suposada capacitat de gestió econòmica i pressionar demanant fermesa davant el “desafio catalán”. I tot és qüestió de temps. Amb un o dos anys de desgast pot ser suficient. Sobretot perquè Sánchez ha estat incapaç d’imposar un marc d’interpretació clarament diferenciat en la qüestió del conflicte democràtic entre el sobiranisme català i els poders d’Estat. Sánchez necessitarà a Casado, però Casado no necessitarà a Sánchez. Casado podrà representar 'política d’estat' amb la qüestió catalana, mentre erosiona un fràgil govern socialista sense massa marge d’acció en polítiques socials.

Fa la impressió que els assessors i directors de comunicació que treballen a La Moncloa han considerat el fet que les protestes populars a la sentència del Suprem poden afavorir les expectatives electorals del PSOE. Altrament no haurien provocat la convocatòria electoral del 10-N. Francament, sembla una previsió molt poc assenyada. En termes tàctics, la dreta sempre guanya a l’esquerra en la gestió del conflicte amb Catalunya. I, en termes estratègics, l’impacte que la sentència del Suprem tindrà sobre la societat catalana suposarà uns efectes més greus i duradors que els que va tenir la sentència del Constitucional sobre l’Estatut. Tothom sembla pendent de la dimensió i la qualitat de les protestes massives. Lògic. Però l’efecte d’una sentència que signifiqui més anys de presó o exili per als dirigents independentistes farà més gran la distància emocional entre un sector majoritari i creixent de la societat catalana i l’Estat.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els canvis socials importants no funcionen per fets puntuals menys o menys esclatants. Aquests esclats només són símptomes de processos de recorregut llarg. Entre l’any 2000 i el 2010 el nacionalisme espanyol gestionat pel PP va cometre un error de càlcul colossal respecte Catalunya. La resposta catalana entre el 2010 i el 2017 també va incórrer un en d'altres errors de càlcul. Cert. Però negar la política i optar per la judicialització del conflicte ha tornat a ser un altre error colossal dels poders d’Estat. Les conseqüències s’aniran fent evidents al llarg dels propers anys. En aquest context, el republicanisme català tindrà opcions d’èxit si sap respondre a la repressió i la judicialització des de política. No amb gestualitat vàcua; amb política de veritat.

*Periodista i professor de la UAB