El preu de l'aturada de país

Quina ha de ser la reacció a la sentència del Tribunal Suprem als líders polítics i socials del procés és motiu de debat en l’independentisme des de fa temps. Una pluja d’idees que, com és lògic, s’ha accentuat a mesura que la comunicació de la sentència s’ha tornat imminent. Hi ha moltes idees sobre la taula d’aquest «tsunami democràtic» amb què allargar «la confrontació democràtica amb l’Estat», en paraules del president Quim Torra. «Desobediència civil», sempre pacífica i intentant mantenir les institucions sanes i estàlvies de la reacció de l’Estat en forma d’article 155, és una de les fórmules que més es repeteix, això sí, sense entrar en detalls. No obstant, no s’amaga l’anhel de paralitzar Catalunya, tant la seva vida quotidiana com el pols econòmic, durant dies i fins i tot setmanes.

En aquesta línia, l’exconseller de Salut Toni Comín va afirmar en una entrevista publicada a EL PERIÓDICO que cal provocar un bloqueig econòmic de l’Estat espanyol, «un desgast econòmic i material» que pot suposar un alt preu per a la societat catalana i també individual (pèrdua d’ocupació, per exemple) per aquells que propugnen la independència de Catalunya. Un preu que s’argumenta que és necessari pagar per aconseguir la independència.

Ni el Govern ni els empresaris estan en aquesta línia. La consellera d’Empresa, Àngels Chacón, va recordar que perjudicar econòmicament l’Estat suposa danyar l’economia catalana, en una conjuntura internacional, a més, poc encoratjadora. Foment de Treball s’hi va mostrar radicalment en contra, i fins i tot algú poc sospitós de no ser independentista com Joan Canadell, responsable de la Cambra de Comerç de Barcelona, va afirmar que una aturada de país «pot ser un drama» per als empresaris. L’actitud de bloqueig no sembla que sigui la majoritària en l’independentisme, però és cert que són molts els que somien, en intervencions públiques i en xarxes socials, amb una aturada social generalitzada que afecti les economies catalana i espanyola.

La protesta és legítima. El dret de vaga està regulat en el nostre ordenament legal, que contempla també com s’articula el dret a manifestar-se i, en general, l’exercici de la llibertat d’expressió. És en aquests paràmetres en què s’ha de moure la resposta des de l’independentisme a la sentència del TS, sigui quina sigui, que encara cal veure. El que és incongruent és que molts d’aquells que han fet bandera de l’amor a Catalunya per sobre de qualsevol altra consideració política, personal i fins i tot legal, propugnin ara danyar l’economia del país i, amb aquesta, molts ciutadans catalans.

El preu d’un bloqueig econòmic generalitzat seria molt alt, un tret gravíssim al peu de Catalunya. La tardor del 2017 ja va comportar una factura econòmica (poques de les empreses que van traslladar les seves seus han tornat) que des de la Generalitat es tendeix a infravalorar. Cal celebrar que aquesta vegada propostes com les del bloqueig no tinguin el recolzament del Govern. Els empresaris ho tenen clar. Catalunya no es pot permetre jugar amb l’economia.