Anar al contingut

LLIBERTAT CONDICIONAL

Rocío Carrasco i la víctima revictimitzada

GJB

Rocío Carrasco i la víctima revictimitzada

Lucía Etxebarria

El Consell General del Poder Judicial ha reiterat en nombroses ocasions que el nombre de denúncies falses interposades per violència de gènere és insignificant: el 0,8%.

La televisió ens ha donat un exemple lamentable d’una nova paletada sobre la tomba de la veritat de les dones, quan ha permès afirmar a Antonio David Flores que la demanda que li va interposar Rocío Carrasco era una denúncia falsa. Això no és cert.

Antonio David Flores NO ha sigut absolt. La causa ha sigut arxivada. És diferent, i el mateix fet de qualificar públicament la demanda de «denúncia falsa» es podria considerar com un nou atac contra Rocío Carrasco.

¿Per què els tribunals, llavors, no han condemnat Antonio David? L’advocada Eva Cornudella m’explica que els jutges solen arxivar les causes de maltractaments psíquics. En uns casos, perquè infravaloren la situació de risc. Els sembla que la salut mental de la víctima no és tan important, perquè situen la integritat psicològica de la víctima per sota de la seva integritat física.

En d’altres, perquè no és fàcil vincular la simptomatologia psicològica de la víctima amb el fet denunciat. Si l’advocat defensor diu, per exemple, que la causa de l’estrès que mostra la víctima pot confluir en el temps amb altres fets traumàtics, com per exemple la mort d’un ésser estimat, ja hi pot haver un dubte raonable. I en dret hi ha el principi de presumpció d’innocència, que obliga a absoldre l’imputat si hi ha dubte raonable.

Demostrar 
el maltractament 
psicològic 
davant d’un tribunal 
és molt difícil

I finalment, es detecta una tendència a justificar els maltractaments contextualitzant-los en una situació que es qualifica com a «problemes habituals en una separació». L’angoixa de la víctima es percep com a subjectiva. A qualsevol ens pot passar, diuen.

En conclusió: el problema rau a vincular l’angoixa amb l’actuació de l’agressor.

Si enllacem això amb el fet que la majoria dels actes de maltractament es produeixen en l’ambient privat de la llar, lluny de testimonis, ens trobem que demostrar el maltractament psicològic és molt difícil. 

I és que els principis que regeixen el dret penal exigeixen que hi hagi proves objectives que portin a la convicció inapel·lable. Qualsevol dubte raonable implica absolució. Ja que existeix el principi de la innocència del reu en cas que hi hagi dubte raonable.

Només professionals de la psicologia amb experiència en violència de gènere poden, després d’avaluar les víctimes, provar l’existència del maltractament psicològic d’una manera clara davant dels tribunals. I per això Vox ha volgut obtenir les llistes dels professionals en psicologia que integren les unitats de valoració adscrites als jutjats de violència sobre la dona. Perquè aquesta avaluació passi de complicadíssima a impossible.

El que el dret no aprecia és que els maltractaments psicològics són tan perillosos com els maltractaments físics. Fins i tot més. Precisament perquè no es veuen. Precisament perquè en l’entorn ningú entén la víctima ni la protegeix, perquè solen recolzar l'agressor.
Per això a la víctima se la revictimitza. La titllen de mentidera o de boja. 

Antonio David Flores ha sigut imputat per un delicte econòmic. Alçament de béns, per falsejar els seus ingressos i no pagar la pensió a Rocío Carrasco. Sobre això sí que hi ha, segons la fiscalia, que li demana tres anys de presó, proves irrefutables. Bah, un detallet de res.