MIRADOR
La veu i el silenci
FILE - In this Aug. 26, 2014, file photo, Placido Domingo speaks at the Dorothy Chandler Pavilion in Los Angeles. LA Opera has named former United States Attorney Debra Wong Yang on Tuesday, Aug. 20, 2019, to lead an âindependent investigationâ into allegations of sexual harassment against Domingo. The investigation into Domingoâs behavior follows an Associated Press report detailing multiple accusations against the opera star. (AP Photo/Damian Dovarganes, File) /
En la mateixa setmana en què el gran Messi, 'The Best', apareixia triomfador a l’escenari de La Scala de Milà, el gran Plácido Domingo abandonava compungit l’escenari del Metropolitan Opera House de Nova York. No té res a veure una cosa amb l’altra, per descomptat, ni tampoc l’una és conseqüència de l’altra com podria arribar a pensar un murri i fanàtic melòman, però coincidiran amb mi que en l’arc que traça la unió dels dos fets puguin arribar a nuar-se reflexions i opinions molt diverses.
Censuraré l’home, arribat el cas. Però m’entristeix profundament el que li està passant a l’artista. Entre la veu i el silenci, em quedo amb la veu
Messi no va cantar 'La Traviata'. Tampoc ningú esperava que ho fes, ni tan sols en el doble sentit que té l’expressió. El seu va ser un discurs lleuger, amable, complert, sense pretensions. Alguna cosa així com una 'arietta' de Rossini. I el van ovacionar. Plácido Domingo, en canvi, va abandonar el MET en silenci, per la porta posterior, al finalitzar un assaig, sense arribar a estrenar.
Notícies relacionadesDesprés de més de 800 nits triomfals en les quals les ovacions («The Best!», «The greatest!») omplien el teatre, el silenci d’ara (silenci ignominiós, diuen els qui el creuen culpable; respectuós, els qui sostenen la seva innocència; misericordiós, els qui, amb el dubte al cos, lamenten el que està passant) té un gust molt diferent del d’aquell altre que es va produir en aquest mateix teatre al finalitzar una de les seves interpretacions d’'Othello', quan el públic, emocionat i paralitzat pel que acabava de sentir, va ser incapaç de reaccionar i l’aplaudiment no va esclatar fins al cap d’uns minuts. Silenci, aquell, que va elevar el tenor als altars. Silenci, el d’ara, que vol fer-lo baixar als inferns.
Des del meu respecte i comprensió a les dones que acusen Plácido Domingo de comportament indegut, suggereixo idèntic respecte al subjecte d’uns fets no provats i pendents d’investigació. Censuraré l’home, arribat el cas. Però m’entristeix profundament el que li està passant a l’artista. Entre la veu i el silenci, em quedo amb la veu I amb la veu, el ressò i el benefici del dubte.
