Cicles vitals
Teoria dels anys acabats en nou
Cada aniversari acabat en nou, descobreixes que alguna cosa acaba i s'entreveu una nova aventura futura. Les quatre primeres dècades amb gran il·lusió, les següents amb inquietud progressiva.
Una teoria d’Osho explica que la vida està planificada per cicles de set anys. Quan compleixes els 7 s’abandona la infància. Als 14 comença l’adolescència amb els seus dubtes. Als 21 la joventut i la seva ambició, que als 28 es tempera per iniciar l’estabilitat, que esgotes fins als 35, quan apunten les pors. Arriba la maduresa amb els 42, que deixarà pas a un període d’equilibri, que als 49 hauria de ser de saviesa, coronada als 56. Tot encaixa.
Però jo crec –teoria igual de ximple que la d’Osho– que més aviat la vida es divideix en edats segons dècades acabades en nou. Cada aniversari acabat en nou, descobreixes que alguna cosa acaba i s’entreveu una nova aventura futura. Les quatre primeres dècades amb gran il·lusió, les següents amb inquietud progressiva.
Als 9 anys desitges ferventment tenir-ne 10, conquistar dues xifres, ser més gran. Als 19 abandones per fi pors i complexos per començar a disfrutar de valent la teva pròpia vida. Als 29 et diuen que entraràs en els millors anys de la teva vida i comences a buscar seguretats, parella i feina. Als 39 t’autoenganyes amb esperances que ara sí que ve el millor, i que fins i tot aprendràs anglès i a tocar el piano. A més, per fi tindràs diners. Als 49 sents el vertigen de l’equinocci vital, seràs cinquantí. Per primera vegada mires enrere i tens alguna esgarrifança. Als 59, –que jo compleixo el dia de la Mercè– veus que la cosa va seriosament, s’acosta la dècada de la jubilació que mai vas anhelar. Has anat deixant enrere alguns amics, has perdut cabells i has guanyat en paciència i eficiència. T’adones del que va dir Picasso però fins ara no havies entès, un comença a ser jove als 60 i llavors ja és massa tard. I somies arribar als 69, aquesta xifra tan rodona i sensual per poder explicar-ho amb salut. I altre cop, de nou en nou, 79, 89, 99, en pau fins al clot. De fet, tot va començar amb un nadó de 9 mesos ploraner i curiós disposat a menjar-se el món.
