Captius de l'1-O

Potser tot sigui culpa de la imaginació. ¿Quins escenaris es dibuixaven per a Pedro Sánchez al novembre? Si hagués acceptat la coalició que Pablo Iglesias imposava, es trobaria governant amb UP en plena ressaca del judici de l’1-O. Si la sentència és dura, els carrers inflamats, els partits independentistes amb les espases en altindependentistes , UP carregant contra el ‘Règim del 78’ i Asens i Pisarello posant en dubte tot el pactat (el que va passar a l’Ajuntament de Barcelona). Ingovernable. Més aviat que tard, nova convocatòria electoral a què Sánchez arribaria penosament desgastat.

¿I ara? Les eleccions arribaran després de la sentènciadesprés de la sentència. Si és dura, pot ser que el PSC se’n ressenti a Catalunya, però potser s’alimenta d’un Cs sense nord. Per a UP pot ser més complicat, no només pel seu vaivé en les negociacions. Acontentar l’independentisme no li donarà rèdits a tot arreu. I després hi ha l’ombrad’Íñigo Errejón. ¿Arribarà a temps? ¿S’atrevirà? La imaginació ofereix una possibilitat a Sánchez que una realitat captiva de l’1-O potser no li oferia. Resulta incomprensible l’estratègia d’Iglesias.