Els programes de transferència de renda
La pobresa, ¿mandra o injustícia social?
El problema amb les creences sobre la pobresa és que es transformen en polítiques. I quan les creences són errònies, les polítiques són perverses
zentauroepp49731555 leonard beard la pobreza 06 09 2019190906174310
L’última vegada que vaig presenciar aquesta discussió va ser aquesta setmana, a la celebració de l’aniversari de la meva promoció de l’escola d’Enginyeria Industrial de Vigo. La majoria dels estudiants han tingut o tenen responsabilitats tècniques o directives en empreses. Un dels temes que va sortir a la discussió va ser el dels ajuts als aturats pobres.
Molts sostenien l’opinió que una ajuda incondicionada de 450 euros fa perdre la disposició a treballar. Esmentaven l’exemple de persones sense feina que coneixien, que quan reben una oferta laboral amb un salari de 900 euros prefereixen la prestació de 450 als 900. Per tant, no eren partidaris d’aquesta mena de transferències de renda incondicionades.
‘La trampa de la pobresa’
Moltes persones de diferent condició social –no només els rics– i diferents ideologies polítiques i visions sobre el que és una societat justa –no només conservadors o liberals, sinó també socialdemòcrates– creuen que els programes de transferències de renda a llars pobres creen dependència. És a dir, fan caure a la ‘trampa de pobresa’, creant una ‘cultura de dependència’ que redueix la disposició a treballar.
El problema amb la pobresa de les llars sense ocupació ni recursos és que afecta de forma dramàtica els nens que viuen en aquestes llars. Per tant, l’avaluació dels efectes dels programes de transferències de renda cal fer-la tant des de l’evidència que tenim sobre els efectes d’aquests programes sobre la disposició a treballar com sobre els efectes en els nens d’aquestes llars.
Va ser el president demòcrata –en termes europeus diríem socialdemòcrata– Bill Clinton qui durant el seu mandat va fer la promesa d’«acabar amb el benestar tal com el coneixem», és a dir, acabar amb els programes incondicionats contra la pobresa. Altres dirigents polítics l’han seguit en aquesta orientació de condicionar els beneficis dels programes a l’acceptació obligatòria de l’ocupació que se’ls ofereixi o a programes de formació de qualsevol mena. Si els potencials beneficiaris no accepten, no tenen dret a la prestació o la perden.
¿Té fonament empíric aquesta opinió, o és una simple creença? Amb la riquesa de dades que aporta l’estudi i avaluació de programes de pobresa a diferents països, tant desenvolupats com emergents, Rema Hanna, codirectora del programa d’investigació ‘Evidència per al disseny de polítiques’, de la Universitat de Harvard, afirma que, quan estan ben dissenyats i aplicats, tenen efectes positius tant en la disposició a treballar com, especialment, en la millora de les condicions de salut i educació dels nens i en les seves oportunitats.
Aconseguir oportunitats de futur
En aquests estudis, el tret fonamental del disseny del programa que apareix com a determinant per a l’èxit és ladurada i confiabilitat. Quan aquesta assistència es percep com a confiable pels receptors en lloc d’esporàdica i temporal, els efectes positius sobre l’augment de feina i la millora de la salut i l’educació dels nens són clars. Al seguir l’evolució d’aquestes famílies al llarg del temps es veu com aquests nens aconsegueixen oportunitats de futur que no tenen quan no hi ha aquests programes. La raó és que quan els programes són confiables brinden a les persones eines per realitzar inversions a llarg termini, al seu futur i al dels seus fills.
Si la pobresa fos el resultat de la falta de disposició a treballar, és a dir de la mandra dels pobres, aquests programes no funcionarien. Però funcionen. Això sí, quan estan ben dissenyats.
Els treballs de Rema Hanna i col·laboradors ens aporten també una dada interessant. A l’utilitzar l’‘Enquesta Mundial de Valors’ troben que com més elevat és el nombre de persones que atribueixen la pobresa a la falta de disposició a treballar, menys generós és el sistema d’ajuda als pobres. El problema amb les creences sobre la pobresa és que es transformen en polítiques. I quan les creences són errònies, les polítiques són perverses.
En la mesura que al nostre país la pobresa està augmentant de forma dramàtica, especialment la pobresa severa, i que els governs han de dissenyar programes d’aquesta mena, penso que val la pena conèixer aquesta evidència que ens diu que la pobresa no és el resultat de la mandra, com molta gent pensa, sinó de la injustícia social i econòmica.
