Els prescriptors
Aquest llibre... ¿n'hi ha per tant?
zentauroepp44616069 icult mujer leyendo un libro en la playa190628170313 /
Normalment el procés va com segueix: es publica un llibre, se li fa més o menys promoció de sortida depenent bé de la capacitat de l’editorial per pagar espais de visibilitat als mitjans, llibreries i suports publicitaris a la via pública, o bé pel nom de l’autor. El llibre comença a circular entre els lectors, els lectors en fan piulades al Twitter, algun lector famós (potser una escriptora, un actor, un instagramer) els recomana a les xarxes també, la gent ho comparteix; en surt una crítica i una altra, més comparticions.
Entre la data de sortida del llibre i que passa tot això, potser han passat dos mesos. Llavors, inevitablement, sempre arriba el dia en què algú entra en una llibreria, va cap al llibreter amb el llibre en qüestió a les mans i li pregunta: «Aquest llibre... ¿n'hi ha per tant?»
Llavors és el llibreter qui ha de dir en un moment, cara a cara, si sí o si no.
La puntualització ’cara a cara’ és important: tot el que ha passat abans, si ho penseu, és impersonal: ni la campanya de promoció, ni les crítiques en mitjans generalistes, ni les mencions a les xarxes tenen destinataris concrets, ni, per descomptat, qui les llegeixi pagarà 20 euros en mà, a canvi del llibre, a qui les signi. Tampoc no podrà tornar-hi una setmana més tard a dir-li al signant «tenies raó, és molt bo» o «no; no n'hi havia per tant: l’he deixat a mitja lectura».
Aquests lectors que abans de deixar-se endur pel soroll, el senten, és clar, però s'aturen a preguntar coses abans de deixar-s'hi endur són els qui marquen el punt i seguit o el punt final del ‘hype’. Són el punt d’inflexió en la trajectòria d’un llibre. Són els que enceten la repuntada de vendes de després de la campanya de Nadal o de Sant Jordi per les que aquests llibres havien estat pensats. Són els qui aixequen o tomben el polze, els que decideixen si una novetat és de llarga durada o no.
Aquests i els llibreters sincers, els que els diuen «sí, sí que n'hi ha per tant» o «no; no val la pena» independentment del soroll, aquests són els importants.
