Anar al contingut

Plaer literari

Rellegir un clàssic

Rellegir un clàssic

Rosa Ribas

Vull quedar-me tota sola amb el text no per utilitzar-lo com un objecte d'estudi venerable, momificat, sinó pel pur plaer de la lectura

Entenc la biblioteca personal com una mena de biografia lectora; però, de la mateixa manera en què hi ha moments que no volem recordar, també hi ha llibres que no tenen lloc a les prestatgeries. No per vergonya, almenys no en el meu cas. Si almenys el llibre aconsegueix que et faci vergonya haver-ho llegit, ja té cert valor, com totes les experiències vergonyoses per les quals es passa. Quan parlo de llibres superflus, em refereixo als llibres que no compten en la teva biografia lectora perquè no et van explicar res.

D’altres, en canvi, necessito rellegir-los per saber com hem canviat des de l’última vegada.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Aquest estiu un dels meus propòsits de relectura era 'La Regenta', de Clarín, però, a l’anar a buscar el llibre, no el vaig trobar a la prestatgeria. Mentre recorria les prestatgeries per si l’havia guardat malament ja sabia que no era allà, que l’havia prestat a algun d’aquests amics que són com dimensions paral·leles en què els llibres desapareixen durant anys, atrapats en una espiral de bons propòsits (el pròxim és aquest), mala consciència (no els el puc tornar sense haver-lo llegit després de la pallissa que em va clavar) o badada.

Es tractava d’una edició acadèmica, en dos volums, per la infinitat de notes a peu de pàgina i comentaris. Era l’exemplar que havia llegit quan estudiava i que havia rellegit fa massa temps, per això no sé quant porta fora de casa.

Tota sola amb el text

Però, ara que ho penso bé, no importa. Me'l tornaré a comprar. I aquesta vegada vull un llibre que contingui el text nu, sense notes a peu de pàgina que me n’apartin perquè els ulls no poden evitar baixar a veure què hi posa allà. Un llibre sense pròleg saberut sobre l’autor i l’època, la rellevància de l’obra en el 'corpus’ de la literatura espanyola o universal, sobre la recepció de la novel·la i algun comentari sobre si és millor o no que 'Madame Bovary'. ¿A qui li importa?

Vull quedar-me tota sola amb el text. Per llegir 'La Regenta' com tota obra literària mereix ser llegida, no com un objecte d’estudi venerable, momificat, sinó pel pur plaer de la lectura, per tornar a Vetusta, per retrobar-me amb Ana Ozores. Passa, passa. ¿On has estat tot aquest temps?