Anar al contingut

Incendis a tot el món

ACOMPAÑA CRÓNICA: AMAZONÍA INCENDIOS - AME990. SAN JOSE DE CHIQUITOS (BOLIVIA), 28/08/2019.- Soldados bolivianos aplacan un incendio el 27 de agosto de 2019 en la región de San José de Chiquitos (Bolivia). Los incendios en la región de la Chiquitania boliviana no dan tregua a las cuadrillas formadas por soldados, bomberos y voluntarios que a diario deben vencer los obstáculos del bosque seco para ingresar a los sectores donde los fuegos pueden volver a brotar. Grupos de voluntarios se hacen de mochilas antiincendios y herramientas, además de los accesorios para recorrer kilómetros y liquidar los fuegos que todavía persisten. EFE/ Martin Alipaz

Martin Alipaz (EFE)

Una pèrdua catastròfica

Joandomènec Ros

La claveguera de diòxid de carboni que són els boscos, les prades i les sabanes es redueix molt quan més falta ens fa

Els incendis de regions boscoses de tot el món no són cosa de fa quatre dies; les regions mediterrànies, com la nostra o les altres quatre que els geobotànics reconeixen, han sigut sotmeses, des de molt antic, a incendis forestals recurrents, als quals moltes plantes (piròfites) han adaptat la seva biologia. Des de l’aparició dels humans, cremar vegetació a fi d’establir cultius ha sigut la norma, a petita escala, és cert, però bona part de les àrees agrícoles actuals, a tots els continents, s’han guanyat al llarg de mil·lennis als boscos, les prades i les àrees humides de tot el món.

Últimament, no obstant, l’activitat humana s’ha afegit a les condicions meteorològiques i climàtiques per exacerbar el nombre, la intensitat i l’extensió de les àrees cremades per incendis forestals. Als països mediterranis, la recuperació dels boscos (per l’abandonament de bona part de terres agrícoles a l’últim segle), l’ocupació més recentment dels espais forestals per urbanitzacions, la seva divisió per construir vies de transport i, per descomptat, la negligència, quan no l’incendi provocat a consciència per aconseguir no ja terres de cultiu, sinó terra urbanitzable, han provocat un repunt dels incendis, amb conseqüències catastròfiques per al medi ambient, per a l’economia i, amb massa freqüència, per a les persones que hi perden la vida.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els incendis de Califòrnia, Austràlia, Sud-àfrica, Xile, etcètera, són afavorits pels capricis meteorològics d’El Niño, per la detracció d’aigua, per vivendes inflamables i per causes relacionades amb el canvi climàtic. De nou, el binomi antropicoclimàtic.

Fa quatre dies, els cultivadors de cafè, cacau i altres productes tropicals cremaven els boscos i selves de Malàisia per aconseguir més superfície cultivable; els fums dels incendis impedien el trànsit aeri i afectaven la salut dels ciutadans, per no parlar de les espècies animals, entre aquestes els orangutans, ja molt amenaçats.

Sibèria, qui ho diria, aquest any també pateix incendis que malmeten la vegetació i la biodiversitat, a una escala tan gran que els governs implicats es veuen impotents per fer-hi front. No només la vegetació superficial, sinó les torberes, dessecades per una sèrie d’estius molt càlids, cremen de manera silent però igualment nefanda, combustió subsuperficial que és molt difícil d’eliminar.

L’Àfrica subsahariana i les selves tropicals africanes i sud-americanes (en especial l’Amazònia) aquest any són seu d’una concentració de grans incendis forestals d’extensió enorme, que els mitjans de lluita convencionals no poden resoldre. En tots els casos, la desídia dels governs, la cobdícia de grans empreses fusteres, mineres o d’altres, l’activitat tradicional per sobreviure dels pobles indígenes i els efectes del canvi climàtic (temperatures elevades, humitat baixa, vents forts) constitueixen una barreja explosiva, literalment.

Els danys ambientals, econòmics i socials són enormes. La pèrdua de vegetació fa que la claveguera de diòxid de carboni que són els boscos, les prades, les sabanes es redueixi molt quan més falta ens fa per extreure aquest gas amb efecte d’hivernacle de l’atmosfera. La pèrdua de biodiversitat associada a les selves assolades és catastròfica, ja que en molts casos la recuperació d’espècies, que ja està en perill o a punt d’extingir-se, és problemàtica. Molts dels serveis ambientals que boscos i selves ens proporcionen (la depuració de l’aire, el retorn de l’aigua a l’atmosfera mitjançant l’evapotranspiració, la protecció del terra, que ara les pluges torrencials d’aquestes regions erosionaran i desertitzaran; la regulació del clima, etcètera) quedaran molt afectats. Aquestes previsions no es fan en el buit: hi ha exemples històrics i actuals (Mesopotàmia, Madagascar, el Sahel, etcètera) que ens ho confirmen. Estem arreglats.

*Catedràtic emèrit d’ecologia de la UB i president de l’Institut d’Estudis Catalans.