04 d’ag 2020

Anar al contingut

Sentència del Tribunal d'Estrasburg

El TEDH i la llibertat d'expressió a les campanyes electorals

El TEDH i la llibertat d'expressió a les campanyes electorals

Xavier Arbós

La justícia europea permet poques restriccions en opinions polítiques o d'assumptes d'interès general, més encara quan són d'un candidat d'oposició

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va publicar el passat 25 de juliol una sentència interessant. Es tracta de la que recau sobre el cas Brzeziński c. Polònia, i l’assumpte es remunta a les eleccions locals poloneses de l’any 2006. El senyor Brzeziński, membre d’una candidatura opositora a l’alcaldessa sortint de la seva ciutat, que tornava a presentar-se, va difondre un fullet en què criticava durament la gestió de l’equip governant. Les seves crítiques van irritar la seva adversària principal, que va apreciar-hi insinuacions sobre subvencions irregulars. Unes insinuacions que, segons el seu parer, no venien acompanyades de prou proves. Per això va acudir als tribunals per buscar empara en la llei reguladora de les eleccions locals. L’article 72 d’aquesta llei disposa que si en algun material de campanya es difonen dades o informacions falses sobre un candidat, aquest pot acudir a la justícia per un procediment abreujat per sol·licitar que s’impedeixi la publicació de les dades o informacions incertes. Si el tribunal dona la raó al demandant, el responsable d’aquestes publicacions al seu torn ha de publicar una rectificació i donar a beneficència una quantitat equivalent a uns 2.000 euros.

La justícia polonesa va condemnar el senyor Brzeziński, que, després d’apel·lar sense resultat, va acudir finalment al TEDH. Va argumentar que s’havia vulnerat el seu dret a un judici equitatiu (article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, CEDH), ja que la primera sentència condemnatòria va ser dictada sense que hagués pogut comparèixer davant el tribunal. També va argumentar que s’havia limitat la seva llibertat d’expressió, que recull l’article 10 del CEDH. El TEDH no va considerar que s’hagués lesionat l’article 6 del CEDH, però li va donar la raó pel que fa al mal rebut per la seva llibertat d’expressió.

Com que les nostres campanyes electorals solen venir carregades de desqualificacions, val la pena explicar una mica el que diu el TEDH, pel que pugui arribar a un tribunal espanyol, que, com se sap, ve obligat per l’article 10.2 de la Constitució (CE) a integrar la jurisprudència del TEDH a la interpretació dels drets fonamentals.

S’ha de començar aclarint que la “llibertat d’expressió” que protegeix l’article 10 CEDH engloba tant la llibertat d’expressió d’opinions com la llibertat d’informació sobre dades o fets, que a la nostra Constitució s’ubiquen per separat a l’article 20.1, en els apartats a i d respectivament. Dit això, l’article 10 CEDH es converteix en el nucli central del raonament del Tribunal d’Estrasburg. Aquest precepte, al paràgraf 2, estableix la possibilitat de restringir la llibertat d’expressió i establir sancions mitjançant llei, “que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica”, per protegir “la reputació o els drets aliens”. L’alcaldessa sortint va considerar afectada la seva reputació, però amb aquesta apreciació, fins i tot sent confirmada per un tribunal, no n’hi ha prou per justificar la imposició de sancions. El tribunal que hagi de decidir ha de considerar si en el cas concret la imposició de la sanció és una “mesura necessària en una societat democràtica”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Pel TEDH, els tribunals polonesos no van aportar una justificació suficient, i en això es basa per donar la raó al senyor Brzeziński. A propòsit d’això, als paràgrafs 52 i següents recorda que el fullet es publica en el context d’una campanya electoral, i el contingut del mateix, referit a la gestió municipal, és un assumpte d’interès públic. A partir d’allà, recorda una doctrina consolidada, segons la qual l’article 10.2 CEDH permet poques restriccions quan es tracti d’opinions polítiques o d’assumptes d’interès general. Més encara quan, com és el cas, la informació o les opinions són les d’un candidat d’oposició. És més, diu que en aquest cas no es justifica carregar sobre l’esquena del candidat la responsabilitat d’una verificació rigorosa i detallada del fonament de la seva informació, més enllà d’una mínima diligència. En síntesi, com diu al paràgraf 60, pels tribunals polonesos no s’ha cuidat el just equilibri entre la llibertat d’expressió del demandant i el dret a la reputació de les persones que es van sentir víctimes de les informacions publicades al fullet del senyor Brzeziński. Bones notícies per al pluralisme, sovint incòmode, del debat democràtic.