Anar al contingut

A peu de carrer

Joves migrats, una oportunitat de país

JORDI COTRINA

Joves migrats, una oportunitat de país

Loli Rodríguez

El volum de notícies sobre les problemàtiques associades als 'menes' converteix en anecdòtiques les històries d'èxit i integració, que de fet són la majoria

Fa set mesos que es va presentar l’estratègia del Govern català per a l’acollida de la infància i la joventut que emigra sola i la preocupació no s’ha reduït. La informació sobre el fenomen no reflecteix la realitat: el volum de notícies sobre les problemàtiques associades converteix en anecdòtiques les històries d’èxit i integració, que de fet són la majoria. La població ha de saber més sobre qui són, què volen, què necessiten, què els oferim i si estem fent una bona acollida.

El pla de xoc per atendre els nois que estan al carrer a Barcelona inclou la creació d’un centre d’atenció immediata per evitar les esperes a la comissaria i línies d’acció al Marroc per treballar en origen. Els professionals dels centres de primera acollida reclamen millores laborals i són crítics amb els recursos disponibles; voldrien equipaments més petits i eines al territori per fer efectiva la inclusió i l’acompanyament. Els col·legis professionals s’impliquen, munten dispositius de salut especials i es treballa amb els municipis on hi ha centres ubicats per dissenyar una resposta inclusiva adequada. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Llavors, ¿per què no acaba de funcionar? ¿Per què s’aixeca tanta polseguera? Les entitats socials reivindiquem com a punt de partida dos pilars: el compliment de la Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, i un sistema de protecció que no distingeixi per qüestions d’origen  i que proporcioni itineraris transversals per a l’emancipació  una vegada complerts els 18 anys. I per aconseguir la plena inclusió, un enfocament comunitari que doti l’entorn dels recursos necessaris per acollir i integrar els joves, ja que només així aconseguirem que puguin ser subjectes de drets i obligacions en una societat diversa i cohesionada.

Sostre, formació, treball

Partint d’aquests objectius constatem que, si bé es fan alguns passos, les bastides de la construcció no estan ben fonamentades. Les debilitats es fan evidents en dues de les línies estratègiques del pla de Govern: el repte d’aconseguir drets de ciutadania i la millora del sistema d’atenció social. S’ha de posar l’accent a reforçar aquestes dues línies essencials, així com en la revisió del model de centres de primera acollida: ubicació, nombre de places i ràtios i perfils professionals. Fa falta un finançament adequat i suficient que asseguri l’estabilitat i la sostenibilitat de les entitats i del sistema.

La dimensió comunitària requereix la implicació de les institucions locals i dels diferents departaments de la Generalitat per planificar i desplegar la resposta de forma conjunta. També en coordinació amb l’Estat, ja que sense documentació és impossible la ciutadania. Prevenir les situacions de sensellarisme i vida al carrer passa per oferir les eines bàsiques i oportunitats per tirar endavant: sostre, formació, feina.

El que no podem fer en cap cas és estigmatitzar-los, i en això hem de ser clars i contundents. Els joves migrats són una oportunitat de país i hem d’escoltar-los i atendre’ls amb responsabilitat.

*Portaveu d’ECAS en l’Aliança per la millora del sistema de protecció de la infància, l’adolescència i la joventut en situació de vulnerabilitat

Temes: Menas