Anar al contingut

DEBAT EN L'INDEPENDENTISME

Fem polític

Fem polític

Andreu Pujol Mas

Un dels temes d’interès de l’actualitat política estiuenca és el de la relació entre els partits polítics independentistes i la societat civil. Posem entre cometes la paraula ‘interès’, recordant que en el període estival tendim a engrandir les anècdotes per compensar que la vida diària és al ralentí i discorre entre piscines, platges i carrers buits.

Durant el cap de setmana passat, una acció d’uns CDR va consistir a repartir excrements davant les seus d’ERC i JxCat, per recriminar-los que no hagin fet efectiva la independència i acusar-los de menysprear "els vots del poble". No negarem als autors d’aquestes protestes que els partits són unes estructures plenes de defectes, com passa amb qualsevol altre aspecte de la vida terrenal. També tenen tares els sindicats i els grups sardanistes: és una cosa de la condició humana i sempre és bo invertir esforços a millorar. Soc de l’opinió que la correcció d’aquestes deficiències passa per la implicació activa dels ciutadans, més que per l’abocament de fems en la via pública, però ves a saber.

Donant per suposades les imperfeccions, aquests fets que comentàvem posen en relleu dues virtuts dels partits. La primera és que tenen unes seus on es pot anar a abocar excrements. És a dir, que se sap qui són i on són, cosa que no pot dir-se dels indignats protestants. La segona és que per "menysprear els vots del poble" primer s’han de tenir. És a dir, que se sap a qui representen i en quina proporció, cosa que tampoc es pot dir dels irats rebels.

En matèria de discursos antipolítics és bo desconfiar preventivament: sempre hi acostuma a haver algú darrere amb alguna aspiració que va més enllà del nihilisme. De vegades, hi ha partits que passen per un mal moment i necessiten que els seus tràngols quedin diluïts en el desprestigi generalitzat. Una altra possibilitat és que hi hagi qui anheli substituir els polítics existents per uns que siguin de la seva corda, molt legítim si es fa a cara descoberta. Però encara hi ha una última possibilitat.

Netflix ofereix un documental titulat 'The great hack', en el qual es parla de la conjura entre la campanya de Trump i l’empresa Cambridge Analytica per utilitzar fraudulentament les dades de milions d’usuaris de Facebook. Arran d’això també s’explica que la mateixa companyia havia organitzat una campanya antipolítica a Trinitat i Tobago. L’objectiu era desmobilitzar una part de la joventut i aconseguir adulterar els resultats de les eleccions a favor dels seus clients. Tot i que els que la van recolzar pensaven que estaven fent un acte de rebel·lia, tot estava estudiat per "incrementar l’apatia" –diu literalment un dels responsables de Cambridge Analytica– i d’aquesta manera apartar de les urnes els joves afrocaribenys.

No puc deixar de pensar que els principals interessats a apartar l’independentisme de les institucions no són altres independentistes.