Anar al contingut

A peu de carrer

La vulnerabilitat no fa vacances

La vulnerabilitat no fa vacances

Esther Gil

La preciosa imatge de l'estiu es converteix en una utopia per a moltes famílies del nostre país

El poeta Martí i Pol va descriure l’estiu  com un temps per passejar, asseure’s al carrer a parlar i veure passejar la gent... Però sovint aquesta imatge preciosa es converteix en una utopia per a moltes famílies del nostre país. Famílies que veuen molt limitat i condicionat aquell temps d’estiu perquè els recursos i la xarxa de recolzament marxen de vacances, o estan sota mínims, o saturats, o condicionats al compliment d’uns requisits que no sempre s’ajusten a les necessitats i les realitats familiars. Famílies que es queden a casa perquè no tenen on dirigir-se amb els seus fills i filles, vivint aquests dies en solitud i aïllament social perquè no tenen una xarxa de recolzament que les acompanyi i ajudi. O perquè, en altres ocasions, estan lluitant per no perdre la vivenda.

Resistència i superació

No em cansaré de defensar l’enorme capacitat de resistència i superació que tenen les famílies en situació de vulnerabilitat; són veritables estrategues i dissenyadores de plans de contingència davant de les incerteses i els reptes dels temps actuals. Però en ocasions no donen més de si, no poden abastar més. Tots i totes som conscients de l’enorme impacte que ha suposat la crisi econòmica –convertida en sistèmica– i els jocs malabars que han hagut de fer les famílies, coixí imprescindible per esmorteir els efectes de la crisi. L’argument, no obstant, no ha d’ocultar els límits d’aquesta resistència. No es pot abusar del coixí familiar i s’ha de tenir present que les persones necessiten temps per recuperar-se, ser cuidades i enfortir-se.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Les entitats socials fa anys que acompanyem, assessorem, escoltem i intervenim amb les famílies. A diferents nivells i amb diversos graus d’intensitat, incidint en tots els membres de la família o focalitzant el treball en un de sol. Dissenyant i inventant activitats en els àmbits determinants per al seu desenvolupament. De vegades acompanyades per les administracions públiques, però sovint també sent pioneres. Perquè la mirada de les entitats és un radar que detecta situacions de vulnerabilitat o d’exclusió social, i aquest radar ens obliga a fer visibles aquelles situacions que poden vulnerar drets o condicionar la cura dels més petits i la qualitat de la convivència familiar. 

Som conscients de la complexitat del moment i de com s’està estirant un pressupost insuficient, posant pegats davant de situacions que requereixen intervencions àmplies, transversals i ajustades en temps i formes. La prevenció és clau en dos sentits: com a garantia dels drets  de les persones i com a inversió a mitjà i llarg termini. Intervenir com cal i a temps ens ha de permetre, a més, innovar i imaginar noves maneres d’articular respostes. Desplegar actuacions que, més enllà d’atenuar conseqüències i pal·liar efectes, abordin les causes de les situacions injustes i de risc d’exclusió.

Totes ens mereixem un descans i pensar en viatges, però la vulnerabilitat no marxa de vacances i sovint aquest temps la reforça o l’agreuja. Pensem en això, també.