La transició cap al cotxe elèctric i un nou model de mobilitat

Queda poc més d’una dècada per evitar canvis climàtics catastròfics. Segons un informe recent del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, contenir l’augment de la temperatura a 1,5 graus, sobre els nivells preindustrials implicaria reduir un 45% les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) el 2030 respecte al 2010, per poder arribar a les zero emissions netes el 2050.

Espanya és el país europeu més vulnerable al canvi climàtic. Com revela un estudi de Greenpeace de l’any passat, tres quarts del territori espanyol es troben en risc de convertir-se en un desert al llarg d’aquest segle. Alhora, mentre a la UE les emissions GEI han baixat en un 22% des del 1990, a Espanya han crescut en un 18%. Per tant, en el nostre cas, complir objectius internacionals de mitigació del canvi climàtic suposa canvis especialment ràpids i radicals.  

¿Com afronta l’economia espanyola el repte de la descarbonització? L’estudi Cap a una automoció baixa en carboni. Desafiaments i oportunitats per a la inversió sostenible, publicat recentment perl’Institut d’Innovació Social d’ESADE i la Fundació Caixa d’Enginyers, aborda aquesta pregunta focalitzant-se en la indústria automotriu. 

Es tracta d’un sector clau per a l’economia espanyola i una indústria líder en termes de producció, exportacions i generació d’ocupació. Alhora, el transport és el sector que genera més emissions GEI a Espanya (26%) i dins del sector l’ús del cotxe particular és el factor que més contribueix a aquestes emissions.

Entre les disrupcions a què s’està enfrontant el sector, la difusió del vehicle elèctric (VE) a bateria és la tendència més important, i la més rellevant per a la descarbonització. En els últims anys, s’ha registrat un fort augment en producció i vendes de VE a tot el món, i les projeccions per al futur del VE són optimistes.

En el mercat global, no obstant, representen només l’1,26 % de les vendes totals de cotxes.

A Espanya, tot i que s’ha incrementat notablement la producció i venda de VE, el seu pes al mercat encara és mínim: menys de l’1% del total de l’actual parc de turismes. ¿Com facilitar aquesta transició? La regulació pública té un rol central per incentivar l’adquisició de VE. A Espanya aquest recolzament encara és insuficient i els vehicles més contaminants actualment lideren les vendes tant aquí com globalment. 

El desenvolupament de la infraestructura de recàrrega també és fonamental per garantir la penetració del VE. A Espanya, s’estima que per complir objectius de descarbonització per al 2030 s’hauria de multiplicar per gairebé 90 el nombre de punts de recàrrega existents el 2015 (i passar de 1.700 a 145.000). 

A més del sector públic, l’informe destaca el rol de les finances. Una tendència creixent dins de la inversió responsable és la desinversió en combustibles fòssils, és a dir, excloure de les carteres inversions en empreses amb alta “intensitat de carboni”.

També continua creixent l’univers dels bons verds i bons climàtics, que cada vegada més se centren en la descarbonització del sector del transport. Però queden desafiaments per resoldre en aquest aspecte, com la falta d’estàndards clars, problemes de metodologia per mesurar impactes reals i una regulació més efectiva del mercat del carboni.

Es pot destacar que el VE també presenta alguns desafiaments per a la sostenibilitat. Tot i que redueix les emissions directes o locals de GEI, la seva empremta de carboni no és nul·la, sinó que depèn de la font d’energia amb què es recarregui la bateria. Tot i que en el seu cicle de vida continuï emetent menys, la mida del vehicle i la bateria incideixen molt en les seves emissions. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Un altre desafiament clau és l’accés a minerals per a la fabricació de bateries i motors elèctrics, i els impactes socials i ambientals de la seva extracció. Finalment, hi ha preocupacions relacionades amb l’impacte ambiental de les bateries gastades de vehicles elèctrics.

En definitiva, la transició cap al vehicle elèctric és probablement necessària, però segurament no suficient perquè la mobilitat sigui sostenible. Canvis tecnològics i econòmics en la indústria, que obeeixen a criteris climàtics, també han d’estar acompanyats per nous models de mobilitat que prioritzin alternatives menys contaminants al cotxe particular.