Anar al contingut

LLIBERTAT CONDICIONAL

Dia Mundial contra l'Hepatitis

Dia Mundial contra l'Hepatitis

Lucía Etxebarria

Parlem de l’hepatitis A:  Mai, des dels anys 90, s’havia vist un brot tan fort com el que es va viure a Espanya fa dos anys, que encara cueja. Un brot que, a sobre, venia d’una copa de virus particularment agressiva i que va coincidir amb un desproveïment generalitzat de vacunes per falta de subministrament.

Passem a l’hepatitis B, una malaltia de transmissió sexual altament contagiosa, que està despuntant a causa de la moda de practicar sexe sense preservatiu. Ja ho vaig escriure fa dues setmanes: Practicar sexe sense preservatiu amb una persona que no hagi sigut recentment testada i amb la qual no es mantingui una relació de mútua exclusivitat és suïcida. I, tot i que es creu sempre que és l’hepatitis B la que es transmet via sexual, l’A també es pot encomanar a través de relacions sexuals, perquè el virus es propaga per via sanguínia. Si té una nafra a la boca o practica el sexe anal, és fàcil que s’infecti.

Moltes persones
ja no consideren
necessari el 
condó i això és
una barbaritat

Anem a l’hepatitis C. A Espanya, 50.000 persones amb hepatitis C no saben que tenen la malaltia. Es tracta d’una malaltia transmissible que té un elevat risc de progressió i complicacions. Bé, són només 50.000, pensarà el lector. I som gairebé 47 milions de persones a Espanya. A mi no em passarà. ¿Segur?  No canti victòria. La prevalença de la malaltia resulta de vegades de difícil càlcul. O sigui, potser 50.000 sigui una xifra molt baixa, ja que en molts casos l’hepatitis C es manifesta de manera asimptomàtica i, per tant, és de difícil diagnòstic.

Epidèmia silenciosa

Les hepatitis virals es consideren una “epidèmia silenciosa”, perquè la majoria de les persones desconeixen que hi estan infectades i, al llarg de dècades, desenvolupen lentament la malaltia. Per quan se n’adonen, la cosa és irreversible. I ja l’han encomanat a molta gent.
Ja ho vaig escriure fa dues setmanes –ho sé, ho sé, no m’acusin de pesada–, però el tema és seriós. Les malalties de transmissió sexual han augmentat en general en els últims anys. La cada vegada més eficàcia dels tractaments contra la sida ha contribuït que es relativitzi la importància del preservatiu. S’ha produït un increment de la incidència d’hepatitis A i B, de gonorrea, de sífilis, del papil·loma humà i de moltes altres malalties. Moltes persones ja no consideren el condó necessari en les seves relacions, tot i que tinguin múltiples parelles. És la barbaritat més gran que una persona –tingui l’orientació sexual que tingui– es pot plantejar.

Vivim en una època en la qual estem obsessionats amb la nutrició i el fitnes a nivells mai vistos.  En una època en què un 37% dels espanyols fan dieta, en què som el quart país d’Europa per nombre de socis en gimnasos, ¿com pot ser que estigui tan de moda la frase de “em cuido” i que després un de cada tres –repeteixo UN DE CADA TRES– espanyols no utilitzi preservatiu en les seves relacions sexuals? ¿Com pot ser que gairebé la meitat dels joves d’entre 15 i 29 anys reconeguin haver mantingut relacions sexuals sense preservatiu?

Cuidar-se no significa estar boníssim. Cuidar-se implica pensar en un mateix per estar bé. No carregar amb motxilles que no ens pertanyen, disfrutar de les coses, no jutjar-se amb crueltat ni a un mateix ni a d’altres, tenir paciència. I aprendre a dir no sentir-se culpable. Per tant, l’hi recordo el Dia Mundial de l’Hepatitis: Si li ofereixen sexe sense preservatiu, digui que NO.  I no se senti culpable.