A peu de carrer

¿Volem, de veritat, ser innovadors?

En la col·laboració entre les universitats i les empreses tenim molt camp per millorar

2
Es llegeix en minuts
14903422 591

14903422 591 / SERGIO LAINZ

Fa pocs dies, el president de la Generalitat es feia ressò del fet que Catalunya, amb el 0,1% de la població mundial, produeix l’1,3% de les contribucions científiques. En l’àmbit europeu això representa que, amb l’1,5% de la població de l’Europa dels Vint-i-vuit, som responsables del 3,7% de la producció científica. Aquests són, sens dubte, indicadors molt positius de la capacitat de generar nou coneixement que té el sistema d’universitats i centres de recerca a Catalunya. Però hi ha una cara menys positiva. Malgrat la nostra capacitat de generar coneixement, el passat 17 de juny la Comissió Europea publicava els indicadors de rendiment d’innovació de les regions europees. ¿I saben què? Catalunya se situava en una modesta 140a posició, entre les 238 regions europees. Molts de vostès es preguntaran: ¿on estem fallant? Fixem-nos, per començar, en la capacitat innovadora de les nostres petites i mitjanes empreses, ja que aquestes conformen el gruix més important del teixit industrial català. Per les seves característiques, aquestes petites i mitjanes empreses no tenen la capacitat de mantenir departaments de recerca i innovació potents. Per tant, aquestes empreses són fortament dependents de col·laboracions amb entitats públiques per accedir o desenvolupar innovacions basades en noves tecnologies o coneixements.

Notícies relacionades

És, per tant, en aquesta col·laboració entre les universitats, centres de recerca, centres tecnològics i empreses on tenim molt camp per millorar, per exemple, amb polítiques que afavoreixin la col·laboració publico-privada. En aquest context, feia molts mesos que s'estava treballant en generar massa crítica en els centres de recerca amb un objectiu clar: agrupar les seves capacitats de transferència i oferir un portal únic a les empreses per facilitar i fomentar la tan necessària col·laboració. Estem parlant, per exemple, de convocatòries que finançava la Comissió Europea (els anomenats fons FEDER) i que, de forma sorprenent, ha estat ajornada pels tècnics del Departament d’Economia, amb el risc que no sigui convocada per part de la Generalitat. 

Fa alguns dies, en una compareixença al Parlament, vaig representar a les investigadores i investigadors de Catalunya i rebia, en el seu nom, la felicitació de totes les forces polítiques per la tasca desenvolupada. És allà que vaig alertar sobre la situació crítica del finançament de la recerca, degut a la crisi econòmica i la manca de pressupostos aprovats. Si ara, a tot això hi afegim la falta de decisions polítiques que ens permetin estimular la innovació tecnològica, la situació pot esdevenir crítica. Perquè no invertir en coneixement i innovació és el mateix que no apostar per un món millor i més just. En resum, si no portem a terme els canvis necessaris, la resposta a la pregunta que dona títol a aquest article serà prou òbvia. ¿Volem, de veritat, ser innovadors?