Anar al contingut

Dues mirades

Sánchez, el jugador

Sánchez, el jugador

Emma Riverola

És possible que el president cregui que en una repetició electoral tots els adversaris surtin perdent. Les enquestes li donen la raó. Una altra cosa és la paciència i la confiança de la ciutadania

Colau i Collboni han tancat un acord que destil·la solidesa, experiència, compromís i pensament. Sens dubte estem en el moment més bonic, quan encara res s’ha espatllat, però els seus protagonistes arrosseguen una història de desacords. Tot i així, n’han sigut capaços.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Sánchez i Iglesias continuen sense aconseguir-ho. És difícil discernir la veritat de les enraonies, sempre interessades. Però en coneixem el passat. Dos personatges amb tendència a la tossuderia i tirada per les estratègies. A Iglesias li va anar bé fins que va començar a perdre en cada mà. Sánchez encara està en ratxa. És possible que l’actual president cregui que en una repetició electoral tots els adversaris surtin perdent. Les enquestes li donen la raó. Una altra cosa és la paciència i la confiança de la ciutadania. Si es trenca, el terreny pot no ser-li propici. La seva aura de guanyador amb males cartes haurà perdut brillantor, ja només serà un jugador amb massa ambició. Es desmobilitzaran els temperats i s’agitaran els inflamats. I tornarà a trencar-se l’esperança de molts. ¿Quantes vegades desaprofitarà l’esquerra l’oportunitat d’unir forces?