Anar al contingut

Anàlisi

El foc és l'amo dels nostres boscos

FERRAN NADEU (FERRAN NADEU)

El foc és l'amo dels nostres boscos

Oriol Vilalta

Ens enganyem pensant que uns camions més grans i avions més potents són la solució davant d'uns incendis incontrolables

La situació dels incendis és cada vegada més alarmant, i per combatre’ls hem apostat pràcticament per resoldre’l a través d’una única via: l’extinció. El que hem aconseguit, però, és llançar aquestes mesures als peus dels cavalls demanant-los que frenessin uns incendis que són com rius de foc desbocats. Els bombers ens han expressat el desassossec de treballar al límit.

Aquests incendis superen amb escreix la capacitat d’extinció dels millors serveis d’emergència, i ens enganyem pensant que camions més grans i avions més potents són la solució davant d’uns incendis incontrolables. És com si construíssim hospitals més grans davant de la impossibilitat dels metges per combatre una malaltia.

Ensenyar-lo a conviure amb nosaltres

El foc avui dia és l’amo dels nostres boscos, fa el que vol amb nosaltres. Però tenim el coneixement per prendre el lideratge i dir al foc el que pot i no pot fer. Per descomptat, també sabem que mai el podrem eliminar, que el nostre objectiu és ensenyar-lo a conviure amb nosaltres, i per aconseguir-ho s’ha de treballar, almenys, en tres grans eixos:

Millorar l’extinció: Millorar les eines per incrementar la seguretat per a aquells que s’enfronten a les flames. També s’ha de millorar la capacitat de gestió de l’emergència entre el personal de diferents territoris a nivell global, perquè en el cas d’una catàstrofe major es puguin ajudar sota un mateix sistema de gestió d’emergències. Finalment, la connexió d’una xarxa internacional és essencial per continuar avançant. Precisament, la Pau Costa Foundation connecta amb investigadors, bombers, agents forestals, i experts de tot el món, entre molts d’altres, a fi d’intercanviar i compartir lliçons apreses i coneixement.

Implementar mesures de prevenció: Gestionem els nostres boscos. Necessitem canviar l’escenari, perquè el foc no pugui fer-se fort i no el destrueixi. Tots podem contribuir per mitjà del consum de productes de proximitat, com els productes que ens ofereixen les cabres que mengen el sotabosc, i ajudant, en general, tot aquell que treballa a les nostres muntanyes i zones rurals. Com més productes consumim, més hectàrees es podran gestionar. Contribuint a l’economia rural, ajudem a prevenir els incendis. El medi rural s’ha de convertir en un lloc d’activitat econòmica, per fer front, així, a aquests incendis.

Finalment, conscienciar-nos com a ciutadans a prendre mesures d’autoprotecció: integrem a la societat una cultura del risc. Fomentem accions que porten la societat a saber com autoprotegir-se. Integrem a les escoles programes educatius de conscienciació del risc d’incendi, i programes que connectin els nens amb els boscos. També expliquem a les persones que habiten en zones urbanoforestals que adoptin mesures de prevenció i que tinguin les cases preparades per defensar-les davant les flames.