Al contraatac

«Ho tornarem a fer»

L'ambigüitat de la frase consisteix en el fet que no precisa amb detall si el que es tornarà a fer (o a intentar fer) és tot el que s'ha fet o només una part.

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp48685903 pla general d un autob s de tmb amb l anunci d  mnium cultur190618155108

zentauroepp48685903 pla general d un autob s de tmb amb l anunci d mnium cultur190618155108 / Omnium Cultural

Tot i que en el seu al·legat final del judici Jordi Cuixart va semblar referir-se genèricament que continuarà lluitant per aconseguir l’autodeterminació de Catalunya, a partir del moment en què la seva frase "ho tornarem a fer" s’ha convertit en un eslògan (fins i tot publicitari, en plafons de pagament) el seu abast arriba més lluny d’una manera indefinida. Els eslògans són precisament per això, per entendre’ls i utilitzar-los com es vulgui, a gust del consumidor.  I així se segueix difonent, amb la seva ambigüitat calculada, fruit del desig previsible d’esquivar les lleis i, també, des del seu origen, des que la va pronunciar Cuixart, per no empitjorar la seva situació processal quan està pendent que es dicti sentència sobre la seva conducta.

L’ambigüitat de la frase consisteix en el fet que no precisa amb detall si el que es tornarà a fer (o a intentar fer) és tot el que s’ha fet o només una part. Recordem que independentment del que sentenciï la justícia és públic que hi va haver una desobediència solemne a la Constitució i l’Estatut al Parlament; que es va parlar repetidament de la voluntat i el mandat “dels catalans” com si tots els ciutadans del país fossin secessionistes; que es va proclamar unilateralment la independència i l’adveniment de la República Catalana...

Notícies relacionades

Però recordem que també es van produir altres coses que el genèric “ho tornarem a fer” no exclou explícitament, com limitar el valor de la declaració d’independència a una expressió retòrica o fins i tot a “un farol”, com no arribar ni tan sols a treure la bandera espanyola de la Generalitat (probablement per eludir responsabilitats personals), com anar-se’n immediatament a l’estranger alguns dels protagonistes (per no respondre davant els tribunals dels actes comesos), i com negar –els que es van quedar aquí– tot el que han negat durant les sessions del judici. ¿On hi haurà el tall entre el que es tornarà a fer o s’intentarà fer i el que no es repetirà?   

          A Catalunya fa temps que no hi ha qüestions banals i l’abast d’aquella frase tampoc ho és. Aclarir-ho seria jugar net democràticament. Però a Catalunya fa temps que tampoc es donen explicacions solvents sobre res. Ni tan sols sobre l’actuació esperpèntica del president de la Generalitat interferint directament, davant tothom, a les eleccions municipals del seu poble. Si arriba la república, ¿també es tornarà a fer el mateix?, ¿també s’abstindran d’opinar sobre això els poders republicans?