Anar al contingut

Lectures estivals

Llibres que m'acompanyen

RICARD FADRIQUE

Llibres que m'acompanyen

Carles Sans

Alguns llibres m'atrapen tant que ha de ser la vista i el cansament els que m'obliguin a tancar-los

Les meves vacances les baso principalment en quatre coses: compartir hores mortes de conversa amb bons amics, dormir sense que la mala consciència em dicti quan és tard o quan no, saltar-me les normes nutricionals que m’imposo durant l’any i llegir tots els llibres acumulats durant l’hivern i que ara devoro a qualsevol hora. Alguns llibres m’atrapen tant que ha de ser la vista i el cansament els que m’obliguin a tancar-los; no obstant, n’hi ha d’altres que a les poques pàgines em deceben, els trobo avorrits i els deixo partits amb el punt per la seva meitat, o fins i tot bastant abans.

Porto uns dies de descans i ja han caigut alguns títols. Només corregeixo la meva devoció per l’assaig amb alguna novel·la que crec que m’agradarà. Aquest any en són només dues: ‘El rei recibe’, d’Eduardo Mendoza, autor de qui m’ho he llegit tot, o gairebé, i ‘Parte de la felicidad que traes’, de Joan Cañete Bayle, una història de quatre dones que coincideixen a l’UCI pediàtrica d’un hospital i que comparteixen les seves alegries, les seves decepcions, els seus silencis i secrets.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

He acabat un breu assaig de J. M. Martí Font, anomenat ‘Barcelona-Madrid, decadencia y auge. Un estudi sobre dos models de ciutat que sempre han estat en la pugna per guanyar la batalla econòmica, cultural i turística, i en què, segons la interessantíssima anàlisi d’aquest llibre, des dels anys 90 i els seus gloriosos Jocs Olímpics, Barcelona va perdent les seves apostes. Un trist informe per a aquells que estimem Barcelona i veiem amb estupor que els qui avui l’han d’administrar continuen increpant-se els uns als altres per no saber guanyar o no saber perdre unes eleccions. Martí Font ens explica que mentre Madrid s’expandeix territorialment parlant, Barcelona s’esgota, o que de les 250 empreses més grans del país, 200 tenen la seu a la capital, mentre que als anys 80 només les hi tenien mig centenar. Llegeixin-l’ho si volen descobrir que no tot és or el que intenten fer resplendir alguns que diuen que aquí no passa res.