Anar al contingut

Al contraatac

No és democràcia

ALBERT GEA

No és democràcia

Najat El Hachmi

Els insults masclistes a Colau haurien d'haver provocat una resposta unànime, però sembla ser que quan les dones agredides no ens agraden, està bé que els diguin putes

Amb mi o contra mi no és democràcia, és paranoia. Fes el que jo vull o ets una traïdora de la pàtria no és democràcia, és xantatge.

Mobilitzar l’opinió pública contra el que van decidir lliurement a les urnes un bon grapat de ciutadans no és democràcia, és autoritarisme. Dir que la gent que ha votat malament i voler corregir el seu error és el contrari a la democràcia. No acceptar les regles del joc que ens regeixen, unes regles consensuades per garantir la igualtat entre tots, és començar a no creure en la democràcia.

Ens hi estem acostumant però no és normal. Que s’ataqui a títol personal ('laColau', 'laColau', no hem sentit res més que 'laColau') la representant d’un partit amb militants, simpatitzants i votants perquè pren una decisió que no ens agrada no és normal i no és democràtic. Fer creure que l’alcaldessa té les claus de les presons o alguna mena de poder sobre el destí dels encausats és faltar a la veritat. Negar-li el dret a compadir-los només perquè decideix continuar governant la ciutat és infantil, simplista, deixa fora de la ciutadania catalana tots aquells que, no estant d’acord amb les conseqüències del procés, també els preocupen altres temes que no hi tenen res a veure. Si he entès bé el missatge d’aquesta última setmana: o ets completament dòcil i obedient o et converteixes en una botiflera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Intervenir a distància en la constitució d’un ajuntament des de la presidència de la Generalitat no és democracia a menys que ara la democràcia sigui digital. Interferir en les dinàmiques municipals resulta inquietant. Que ho considerem normal quan els qui ho fan són els ‘nostres’ és el contrari d’un Estat de dret. Justificar-ho en nom de la lluita contra la repressió és seguir-nos portant a tots cap a un atzucac asfixiant.

No és democràcia, és clar, insultar, vociferar amb ràbia contra persones que han estat elegides per la força de les urnes. Els qui porten anys demanant votar ho haurien d’entendre.

Que els insults a la plaça fossin masclistes hauria d’haver provocat una resposta unànime de rebuig per part de totes les feministes del país, siguin del color polític que siguin, però han callat perquè es veu que quan les dones agredides no ens agraden, està bé que els diguin putes i els llencin objectes. Es veu que la igualtat, la lluita contra el masclisme només s’activa si les dones són com cal i voten el que toca i ens cedeixen submisament el poder.