Anar al contingut

Dues mirades

A Catalunya ens hem oblidat del que és obvi

A Catalunya ens hem oblidat del que és obvi

Emma Riverola

Va parlar Xavier Melero, advocat de Quim Forn, i es va dirigir al tribunal. Va ser conscient de qui havia de convèncer, del lloc on era, de les normes del joc que regien i que el seu objectiu era defensar el seu client. Va dir que la DUI mai va anar seriosament i que el 155 va ser acatat sense cap objecció. Aquesta és la veritat; és obvi que així la descrigués. I, tot i així, va sorprendre més d’un. Mireia Boya va qualificar de “bufetada a l’independentisme” la defensa de Melero.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A Catalunya ens hem oblidat del que és obvi. I ens hem acostumat que mítings polítics, platós de televisió i institucions es fonguin en un sol altaveu, sempre al servei d’un miratge. El miratge de la majoria, del mandat de l’1-O, d’una societat uniforme, de la democràcia... Una quimera alimentada per una potent maquinària que només ha parlat per a uns i que s’ha oblidat del lloc del qual parlava i de les normes del joc. Així, fins al límit de perdre la vergonya i l’enteniment. Tenim la portaveu del Govern, Meritxell Budó, balbotejant davant la lògica. Fa massa anys que menyspreem el que és obvi i que ho releguem a la dissidència.