Anar al contingut

Fenomen estiuenc

El 'letitrap' de Leticia Sabater i la fenomenologia del 'kitsch'

El 'letitrap' de Leticia Sabater i la fenomenologia del 'kitsch'

Lucía Etxebarria

El vídeo de Sabater no només no resulta menys ridícul que els vídeos de trap/reggaeton que van seriosament, sinó que resulta una paròdia hilarant

Leticia Sabater ho ha tornat a fer (apariat). I ha tret un vídeo de ¿reggaeton? ¿trap? ¿'letitrap'? que no només no resulta menys ridícul que els vídeos de trap/reggaeton que van, diguem-ho així, seriosament, sinó que resulta una paròdia hilarant de Bad Gyal, Tangana, La Zowi, Sticky MA... Bé diu Jorge Loser, crític musical, que “’18 centímetros’ és tan brillant que sembla pensat per Weird Al Yankovic. Ho té tot. Les ulleres del dòlar. La corona de ‘pavo’ de bitllets. La roba interior de calé...".

Els que riuen de la lletra de '18 centímetros (“qué rico desayunarme contigo, desayunar hamburguesa, jugando a pringarme con la mayonesa”)” haurien de llegir aquesta de 'Bien duro', de C. Tangana, que una crítica ha qualificat de geni: Tirando billetes de a cien, en el culo de no sé quién. Loco por la chapa cuando se desata. Bótamelo guapa, vengo 'full' de paca”. Se suposa que al personatge de C. Tangana cal llegir-lo en clau paròdica de tots els vicis, subtextos i implicatures del 'frame' musical urbà. Però, llavors, ¿a Tangana l’hem d’entendre com a reflexió paròdica i a Leti, no?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Ludwig Giesz, en el seu llibre 'Fenomenología del kitsch. Una aportación a la estética antropológica', deia que el 'kitsch' ho és quan té consciència de ser-ho. Això és: si la meva mare posa una gitana amb faldilla a sobre de ganxet a sobre de la tele, és una hortera, però si la posa Almodóvar en una pel·lícula, just al costat d’un gravat de Louise Bourgeois, és art. O sigui, que Tangana és art i Leti, no. ¿Ho capten? Jo tampoc.

Jorge Loser i jo comencem a sospitar que Leti li està fent sortir els colors a tot un gènere, retratant l’absurd dels que sí que s’ho prenen seriosament ficant milers d’euros en aquest tipus de vídeos. O bé serà que sí que acceptem certes coses si les fa un home jove i no les acceptem si les fa una dona gran. O bé, allò de Leti sí que és ser punk i contracultural, i la resta són numerets sense risc.

 A veure si resultarà que la gènia és ella.