24 d’oct 2020

Anar al contingut

Barcelona, d'esquerres

"En cap cas iniciaré una negociació per un acord amb Valls o Artadi"

"En cap cas iniciaré una negociació per un acord amb Valls o Artadi"

Ada Colau

Les forces d¿esquerres tenim la responsabilitat històrica i gairebé l¿obligació de entendre¿ns entre nosaltres

Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat d’esquerres, des de les primeres eleccions democràtiques, excepte en el mandat 2011-2015, a l’Ajuntament s’han configurat sempre majories d’esquerres, amb coalicions o amb governs en solitari i suports externs. Novament, les eleccions del 26 de maig han donat una majoria històrica a les esquerres, amb 28 de 41 regidors i regidores al Consell Municipal. De fet, es tracta de la majoria més important numèricament de les esquerres des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, superant el màxim de 27 regidors i regidores de l’any 1979.

Els resultats de les darreres eleccions són clars en vots, el 60% de l’electorat ha votat partits progressistes, i en nombre de representants: 10 ERC, 10 Barcelona en Comú i 8 el PSC. També ho són en la seva distribució territorial ja que hi ha 6 districtes on ha guanyat BComú, 2 on ho ha fet ERC, 1 el PSC i 1 Valls/Cs. Davant aquesta claredat en els resultats, el mateix diumenge de la nit electoral vaig explicar que s’obria una oportunitat històrica per la ciutat: l’oportunitat de configurar un gran pacte ampli de les esquerres barcelonines per, conjuntament, construir un projecte de ciutat compartit, aportant cadascú la seva trajectòria i els seus matisos i posant Barcelona al centre de les nostres prioritats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Des del principi del mandat passat, he estat oferint a les forces d’esquerres un govern de coalició ampli. Això no ha estat possible, per diferents estratègies de partit i per un context a nivell català i estatal convuls. Certament, no es pot obviar que vivim un context molt complex a nivell nacional, amb líders socials i polítics presos injustament i per la judicialització de la política, que sempre he denunciat i no deixaré de fer-ho mai. Però alhora, Barcelona com a capital de Catalunya, pot fer un gran servei al país configurant un govern transversal i progressista que obri noves oportunitats al diàleg, com una forma de superar un conflicte enquistat i que ha d’acabar en qualsevol dels casos amb una votació. És també en aquest sentit, que apostem per superar els vetos entre forces progressistes i trobar solucions polítiques enlloc de judicials.

Oportunitats

Sabem, per l’experiència dels darrers quatre anys, que els grans acords de ciutat els podem construir conjuntament les forces d’esquerres. Ho hem fet quan hem acordat la regulació dels allotjaments turístics, la creació d’una elèctrica pública, d’un dentista municipal, la connexió del tramvia i l’obligació als promotors privats de destinar un de cada tres habitatges nous a habitatge assequible. També tenim l’experiència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona on hem governat conjuntament els comuns, el PSC i ERC, i on hem acordat polítiques molt importants en qüestions com la mobilitat i la reducció de tarifes del transport o la reducció del preu de l’aigua, entre d’altres.

Totes aquestes polítiques només les podem fer quan pactem les esquerres, perquè tenim models de ciutat que tenen moltes coses en comú i, col·laborant, podem desenvolupar polítiques que milloren la vida de la majoria de la gent. És per això que sempre he repetit, que en cap cas iniciaré una negociació per un acord amb el senyor Valls o la senyora Artadi, donat que representen models de ciutat antagònics al que hem estat impulsant des del govern durant els darrers quatre anys.

Un Govern ampli d'esquerres

Tenim al davant també una oportunitat de seguir mostrant al mon que enfront els discursos de l’odi i l’avenç de l’extrema-dreta hi ha esperança i s’hi respon amb la defensa dels drets humans i amb feminisme. Les respostes als grans reptes que compartim les ciutats globals com l’emergència climàtica, la pressió especulativa o a la desigualtat social, seran més valentes si les liderem des d’un govern ampli d’esquerres que no pas si es lidera des de la dreta o amb la dreta. Tenim, per tant, l’oportunitat de mantenir Barcelona com a referent internacional de ciutat valenta, progressista i feminista afegint al recorregut que ja hem fet les propostes de les tres formacions que sumem els 28 regidors i regidores dels partits d’esquerres barcelonins.

Per tot plegat, plantejo que les forces d’esquerres tenim la responsabilitat històrica i gairebé l’obligació de entendre’ns entre nosaltres. El proper 15 de juny es constitueix el nou Consell Municipal i s’aprova la investidura de qui ha d’encapçalar el nou govern de la ciutat. Tenim temps suficient per, amb calma, rigor i posant sempre els interessos de la ciutat per davant, reconstruir confiances malmeses per massa temps de retrets, aixecar vetos i posar-nos a treballar en positiu pensant en allò que ens uneix, en els reptes que tenim com a ciutat i les respostes que hi volem donar. Fem-ho conjuntament, com la ciutadania ens ho ha demanat.

Alcaldesa de Barcelona.