L'aquelarre de la desigualtat

Història i ficció s’han encarregat durant anys de transmetrel’imaginari de la bruixa i el seu poder malèfic: una dona esquerpa i cruel, lletja i canosa, muntada sobre la seva escombra voladora, capaç d’entrar a les cases per devorar nens o bé jeure entre els llençols de joves castos a fi d’extreure’ls tota la seva energia en el desenfrenament lúbric de la carn. Dones fora de la norma, als marges de la societat. Doncs bé, els nous feminismes venen reivindicant la figura de la fetillera en la seva lluita contra els excessos del capitalisme i en la defensa d’una dona independent, alliberada de determinismes socials. L’última aportació sobre això és un assaig de la periodista francosuïssa Mona Chollet publicat recentment: ‘Brujas. ¿Estigma o la fuerza invencible de las mujeres?’ (Ediciones B).

Chollet (Ginebra, 1973), cap d’edició de ‘Le Monde diplomatique’, parteix de fenòmens històrics esfereïdors, com la caça de bruixes als inicis de l’edat moderna, per transformar el seu rastre en una original metàfora feminista: “Avui dia, quan les dones tenen la ‘desgràcia’ de ser massa competents en el terreny laboral o massa alliberades sexualment, i a més no desitgen tenir fills, ja no són cremades a la foguera, però són objecte de la mateixa desconfiança vella i pateixen sempre múltiples violències sexistes”.

Crim misogin en massa

Es calcula que a Europa, sobretot a Alemanya, Anglaterra i Suïssa, i en certes parts d’Amèrica del Nord, entre 50.000 i 100.000 persones van ser acusades de bruixeria i executades des del segle XV fins al XVIII, i tot i que molts historiadors es resisteixen a acceptar el fet que va ser un crim misogin en massa, el cert és que el 85% dels ajusticiats eren dones. La massacre no va tenir lloc durantl’obscurantisme  de l’edat mitjana, com sembla haver-se gravat en la consciència col·lectiva, sinó en ple Renaixement, quan s’estableixen les bases per a la transició al capitalisme i l’inici de l’expansió oceànica i la conquesta d’Amèrica.

En aquest sentit, el treball de Chollet beu d’un assaig anterior i fonamental, ‘Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva’ (2004). La feminista italiano-nord-americana Silvia Federici hi vincula la caça de bruixes amb la privatització de les terres abans comunals –el que a Anglaterra es va dir ‘delimitats’–, on es podia portar a pastar el bestiar, collir llenya o recollir herbes. El procés va perjudicar sobretot la dones, molt majoritàriament de les classes populars, i les va condemnar pràcticament a la mendicitat. La majoria de les víctimes eren vídues, ancianes sense fills, dones pobres, dependents de les almoines dels veïns i ressentides per la seva marginalització:l’estereotip de la bruixa. Segons la tesi de Federici, dones, esclaus i pobles colonitzats havien de proveir recursos i mà d’obra gratuïta per a la instauració del capitalisme.

Guaridores i curanderes

També existeix una coincidència històrica entre la caça de bruixes il’arribada de la medicina moderna –i el monopoli inicial masculí–, que va necessitar desplaçarguaridores i curanderes, tolerades abans per la comunitat, perquè la seva experiència en l’assistència als parts i els seus coneixements per provocar avortaments van resorgir com a actes diabòlics, i caliaposar límit a un poder tan gran. Curiosament, a Espanya hi va haver pocs processos contra la superstició i la bruixeria. Com bé assenyala Pilar Pedraza a ‘Brujas, sapos y aquelarres’ (2014),l’Església  i el poder temporal van estar sempre més ocupats en perseguir i massacrar els heretges i “treballadors honrats i bons cultivadors de la terra”, com els jueus i els moriscos.

Notícies relacionades

¿Què fa el feminisme amb la Caputxeta?

Les dones conquisten el món de l'edició

Chollet recull tota aquesta línia i esbossa tres tipus de ‘bruixes’ a l’actualitat: la dona que no ha volgut tenir fills, la dona vella que es resisteix a l’exorcisme de la cirurgia estètica i la dona independent, la que s’escapoleix de l’esfera domèstica. L’assagista recorda que el feminisme ja va enarborar la figura de la fetillera als anys 70, quan va sorgir, a Nova York, el moviment WITCH (bruixa, en anglès), sigles que es tradueixen com Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern, un col·lectiu que proclamava el següent, més o menys: si tant ens temeu, si les dones tenim aquesta força, si preteneu relegar-nos als rols tradicionals de gènere, doncs bé, reivindicarem l’estigma de la bruixa.

Així, no és estrany que a França, durant les manifestacions contra la reforma laboral del 2017manifestacions contra la reforma laboral, el grup Witch Bloc desfilés darrere d’una pancarta que deia: ‘Macron au chaudron’ (Macron, al calder). O que als Estats Units s’organitzin aquelarres periòdics per embruixar Donald Trump sota l’estendard de #MagicResistance, conjurs que, de moment i per desgràcia, no han fet cap efecte. Banderes velles per a les lluites de sempre.