Per què créixer
Un 'hobby' idiota
Davant de l'obsessió pel creixement professional, econòmic o personal, res com una afició absolutament inútil
Activistes col·loquen cèntims a terra a les portes del Parlament a Berna, el dia 4 de setembre. /
No només llegint els suplements dominicals s’arriba a la conclusió que tot el que fem ha d’obeir a una finalitat pràctica,que es resumeix en el verb ‘créixer’, sigui professionalment, econòmicament o personalment. L’antídot davant aquesta obsessió pel creixementés trobar una activitat absolutament inútil, un ‘hobby’ idiota.
El meu el vaig descobrir per casualitat, encara que el lloc on va passar no podria ser més prosaic ni pragmàtic: el caixer automàtic d’un banc. Aquell dia portava una bosseta plena de monedes d’1, 2 i 5 cèntims;aquestes que t’omplen el moneder i amb les quals no pots pagar res sense que els altres clients de la cua comencin a remoure’s inquiets i deixar anar esbufecs de rinoceront empipat. Per això les trec del moneder i les deixo en un bol.
Notícies relacionadesEl dia en què vaig descobrir el meu ‘hobby’ idiota les portava, doncs, en una bosseta, i les vaig ficar en un compartiment del caixer en què es poden ingressar monedes. Es va tancar ila màquina va començar a comptar-les fent el soroll metàl·lic d’un robot de pel·lícula de dibuixos animats. Segurament seran imaginacions meves, peròfins i tot em va semblar que vibrava una mica. Els robots que es preïn ho fan quan processen alguna cosa, sigui informació, siguin monedes de cèntim. Quan va acabar, em va tornar un paperet on venien consignades quantes monedes de cada valor havia comptat i la suma total. La tensió del dia se’m va afluixar al veure aquest paperet tan ordenat que em donava un import estrany, que no podia ser el preu de res, 4,63 euros. ¿Quin comerciant es complicaria així la vida?
De de llavors, quan estic molt cansada, poso les monedetes que s’han anat acumulant en una bossa, me’n vaig a una sucursal bancària una mica lluny de casa, li entrego les monedes al robot i rebo un paperet pulcre amb un import estrany, que, com sempre, he calculat malament. Sí, jugo a endevinar l’import, com en un concurs antic de la televisió. El meu és un 'hobby' idiota i 'vintage'. No l’encertaré mai, espero. No tinc cap altre objectiu que aconseguir el paperet. No aprenc res, no em qualifica per a res, no creixo. Ni ganes.
