Lleials o proscrits

Miquel Iceta està enfadat, i amb raó, pels obstacles que li posen Ciutadans, Junts per Catalunya i Esquerra per nomenar-lo senador en representació del Parlament de Catalunya en substitució de José Montilla. Té raó el primer secretari del PSC quan els acusa de deslleials. Una norma no escrita diu que, una vegada assignades les places al Senat que corresponen a cada grup parlamentari, la resta els donen la majoria dels vots sense qüestionar el nom del designat. El PSC està, doncs, en el seu dret de canviar Montilla per Iceta. I els altres l’han de votar com van votar abansGarcía Albiol sense qüestionar la seva ideologia. Algun dia, no ara, estaria bé revisar aquesta manera de procedir que el Parlament utilitza en múltiples ocasions per eludir l’esperit de les majories reforçades en la designació de diversos càrrecs. En lloc de buscar perfils que agradin a tots els grups, el que fan és intercanviar el recolzament als candidats particulars encara que siguin més o menys acceptables. Les quotes no són consens, més aviat al contrari. 

¿D’on ve la deslleialtat de tres grups parlamentaris que paga Iceta? El més probable és que hagin fallat les formes. Els socialistes, que diuen que és una decisió personal de Pedro Sánchez, no es van ocupar de comunicar prèviament als afectats el canvi de noms. Potser temien que alguns es volguessin cobrar algun favor pel que sempre s’havia donat gratis. Encara que també podria passar que alguns dels implicats se sentin proscrits en l’aritmètica imposada a les meses del Congrés i del Senat, de les quals la futura presidència d’Iceta forma part. Fa poc més de dos anys, el que era llavors Junts per Catalunya va recolzar Ana Pastor al Congrés a canvi d’un grup parlamentari que mai va aconseguir. Ara, el PSOE s’assegura la majoria amb Unides Podem, però en deixa fora el PNB i Esquerra. No els necessita. Cert. Per la mateixa raó també poden dir que no necessiten Iceta al Senat. El proscrit tendeix a ser deslleial. Està passant a la Catalunya del procés. Però va passar també a l’Espanya del 23-F. Encara mai hem sabut per què els lleials del PNB i CiU no van ser convocats a la reunió amb el rei Joan Carles després del cop d’Estat.